Cercar en aquest blog

dimarts, 11 de setembre del 2018

Nou pentinat del salze,

Un dels treballs mes rutinaris i pesats que s'ha fet durant aquests dies es el cablejat del salze ploraner.
Aquest any he decidit de fer-ho mes aviat i no esperar a l'hivern que es quan no te fulles.
El plantejament, no se si es erroni o no, seria deixar el filferro una mica fluix per que el creixement de la fusta que pugui fer d'ara en endavant, durant la tardor, no marqui gaire la fusta i sigui suficient per mantindré despres les rames en posició.
La posició en aquest arbre es molt complicat de que es fixi sense un minin de creixement de la fusta.

Els cablejats dels altres anys, que es feien durant l'hivern, s'intentava fixar la posició amb unes ferides en la part exterior de les corbes. Aquestes ferides al cicatritzar mantenien prou be algunes rames, pero altres durant el període de creixement, retornaven una mica a la posició anterior.

Tot aquesta prova ve a to de rellegir articles sobre filferrat i sobre períodes de creixement en la nostra zona de cultiu. De la combinació d'aquests temes, es el que m'ha fet plantejar aquesta prova en aquest tipus d'arbre que creix molt ràpidament i necessita d'unes peculiaritats en el cultiu.

Al final del post podeu trobar altres entrades sobre aquest arbre i treure les vostres pròpies conclusions.

Les imatges del que s'ha fet aquests dies.
Les dues primeres, seria el front i l'esquena amb tot el creixement lliure que ha tingut en el que va d'any. Ara despres de la parada que fa a l'agost i abans de que faci una petita rebrotada abans de la tardor es quan hem fet aquest treball de modelatge o mes ben dit de pentinat perque el model ja esta definit de fa temps
Front

Radera

 Ja pentinat, costat dret.

Costat esquerra.

 Raderrera

 Front



Salutacions,
Vicenç B.

dissabte, 8 de setembre del 2018

50.000 Visites!!

Com aquell que no vol la cosa, i sense casi donar-me'n compte hem traspassat. la xifra de les 50000 visites del blog.
Un blog sense pretensions, simplement com un entreteniment on anar explicant les meves vivències amb el mon dels bonsais i dins del propi viver/col·lecció particular. Un blog anàrquic sense seguir cap pauta de publicacions, ni en temps, ni en temes de cap tipus, potser l'única pauta aplicable es que les publicacions son fetes amb material recent d'aquells mateixos dies de la publicació.

No sempre hi ha material per publicar i es llavors quan es tira del tema taules d'exposició per tal de hi hagi moviment en el blog.

Un moviment que segons les dades que va registrant el contador, que va començar a funcionar el 23 de maig de 2014, ha arribat avui a les 50000 visites i poc mes. Uns càlculs aproximats que he fet, resulta que hi ha unes +/- 30 visites diaris de mitja. Una quantitat  que esta prou be, per a la meva manera de veure les coses... si el bonsai sigués un fenomen de masses segurament ja no m'agradaria tant.


Vull agrair de tot cor totes aquestes visites, durant tots aquests anys/dies a aquest blog anàrquic que seguirà publicant de la mateixa manera, sense pretensions ni obligacions de cap mena.



Gracies
Salutacions
Oliana bonsai
Vicenç B.

divendres, 7 de setembre del 2018

Separant colzades

Aquests dies enrere, m'he dedicat a revisar les colzades realitzades durant aquest any. He observat que en la majoria ja es veien les arrels per davall del test. Així que avui m'he dedicat a separar-les i posar les noves plantes en contenidors mes grans per que puguin així aprofitar la mínima crescuda del que queda d'estiu i la tardor.

A les diferents imatges es pot veure la planta progenitora i la que n'ha sortit, també altres detalls que aniré comentant.

En primer lloc uns oms en que es van fer les colzades durant el curs que s'està fent al club.

Aquest primer, fet amb la tècnica de la bola de molsa i cobert amb plàstic.


Ja se que ja esta molt vist però sempre hi ha algú que no sap del que va.
El plàstic transparent es el que subjecta la bola de molsa, per damunt un plàstic negre per que no hi toqui la llum i surtin les arrels.


Ja tallat i amb les arrels a la vista, es planta tot sencer i sense desfer la bola de molsa.



Un segon om fet amb test de plàstic obert per damunt, l'avantatge d'aquest sistema es que pots regar al mateix regar l'arbre, en l'anterior de les bosses de plàstic per regar i que la molsa estigui humida injectem aigua amb una xeringa cada tres o quatre dies.



Els dos sistemes funcionen casi sempre prou be, però com tot en aquesta vida també poden fallar, es el cas del següent, que als pocs dies d'haver fet la colzada es va començar a assecar. Es va deixar fer i als pocs dies va aparèixer uns brots de l'interior del test.



Aquí es poden veure els dos brots que van sortir a l'interior del test.



Pues ha resultat, que els brots han sortit de la part mes interior de la colzada.
Al no tenir arrels per enlloc, aquest s'ha llençat.


Un altre om, aquest ja mes gran, se li ha retirat el cimall per canviar-lo per un altre mes reduït.



Al mateix retirar la colzada, he aprofitat per retallar la brotacio d'aquest any i que comenci a concentrar la força en els brots mes interiors de les rames

Una cara 

L'altra

el nou plançó



La resta ja no son del curs. Son altres que s'han anat fent al viver. La majoria han anat força be, però algun també ha quedat una mica justet d'arrels.

 Aquesta pseudocidonia del Japó, s'han fet tres colzades en tres brots llargs que es van deixar creixer l'any passat. Tot i que els tests son molt petits, han sortit prou arrels com per que es valguin per si sols

 




Aquest acer katsura també se n'ha fet un i al retirar-lo ja casi que queda un altre brot ben posicionat per fer-ne un altre l'any que be.





En aquest arakawa nomès se'n va fer un, amb la quantitat de rames llargues que te se'n hauria pogut fer mes.
Veient el resultat  potser que algun hages anat mes be que el que es va fer. Aquest es un dels que potser que no tirin endavant




Aquesta pomera tenia un tronc gruixut i molt recte. Al tenir brots dalt i abaix es va optar per fer-ne dos.


Per poder separar-los s'ha fet servir eines mes potents. 




Corylopsis spicata, portat del Japó, es un arbre molt petit, en un test també molt petit, així que li costa de fer brots llargs i forts, però un que va fer l'hem aprofitat be per començar a reproduir l'espècie.






Un magraner nejikan que també era molt llarg i continua sent molt llarg ... l'any que ve en farem dos d'aquest mateix tronc que queda .



També s'han fet un parell de colzades a dues plantes de callicarpes grans de viver que ja vaig adquirir expressament per fer colzades i reproduir-les a petita escala.

D'aquestes ja fa tres anys seguits que van surtin noves plantes que hauran d'anar evolucionant properament




Total que tretze o catorze noves plantes mes comencen a evolucionar pel viver, juntament amb les


pot ser que ja en tinguem prou per aquest any i passem a altres tasques properament.

Vicenç B.

dijous, 30 d’agost del 2018

Ultimes incorporacions

Després d'uns dies de vacances per la zona del país basc, ja he tornat a agafar les rutines habituals de la vida en general.
Entre aquestes rutines esta la publicació d'alguna entrada de tant en tant en el blog. I que millor que presentar les noves adquisicions per el viver/col·lecció.

No podia anar al país basc sense visitar mínimament els vivers de Bonsai Center Sopelana i Irun Bonsai.
Esta clar que tampoc podia passar per aquests llocs i marxar amb les mans buides.

En els primers dies de l'estada ja vaig visitar Bonsai Center Sopelana. Vaig arribar tant d'hora que ens vam tindre d'esperar i tot a que obrissin.
 No vaig coincidir amb la propietària Beti Andrés, tot i així un empleat seu que estava aquest dies al càrrec del viver em va atendre molt be i vam estar comentant diversos aspectes del mon del bonsai.

Al final vaig sortir d'allà amb una espectacular alzinera d'entre tots els que m'agradaven. La resta de les vacances el vaig haver de guardar a l'habitació de l'hotel fins el dia de la tornada.


La resta de plantes de la imatge son del centre de jardineria que hi ha al davant  del viver de bonsais, que com que varem arribar abans de que obrissin, vam estar passejant allà per fer temps


Ja al meu patí, instal·lada en una pilastra  i un fons s'aprecia mes be el conjunt




La visita al viver de Irun Bonsai ja va ser de tornada cap a casa, i en aquest cas si que vaig poder estar/conversar amb Javier el propietari.
En aquest cas va ser mes complicat decidir-nos per algun arbre, els que mes ens agradaven se sortien del pressupost i als que si s'ajustaven eren especies que ja tenia molts.
Al final em vaig decantar per una espècie que ja havia tingut però que ara no me'n quedava cap.
Es un Chamaecyparis obtusa nana, Ciprés de Hinoki d'uns 30 cm. de alçada.

Les imatges ja son al meu pati, com que ja estàvem de tornada i les presses no vaig fer cap foto en el lloc



Per acabar de arrodonir la compra i en previsió de trasplantar algun dia l'alzinera, vaig aprofitar de comprar un parell de testos xinesos. Un prou gran per aquesta operació i un altre que em va agradar, per estoc




 


 I ja quan ens anàvem, vaig veure les llances per regar japoneses, iguals que les que faig servir habitualment, i una s'havia espatllat feia poc temps.


Amb lo que comentava de les presses al final me la vaig deixar allà i gentilment Javier me la ha enviat per missatgeria. Un detall d'agrair.

I per últim, si us decidiu a anar al País Basc, lloc molt recomanable de visitar en general, no us oblideu de fer una visita a aquests vivers profesionals on gaudireu de bons exemplars i millors persones al càrrec de cadascun de ells.


Salutacions
Vicenç B.