Cercar en aquest blog

dijous, 4 d’octubre de 2018

Sylvestris de llavor

L'any 2010 el company Eduard de Manresa va aconseguir fer nàixer pinyons de pi roig (sylvestris) en una jardinera de plàstic.


Després de parlar-ne varies vegades, accepto la proposta de trasplantar-los i repartir-los.
Al març de 2013 me'ls entrega durant la  Expo Nishikiten a les Franqueses del Vallés.

Aquell mateix mes de març em poso a trasplantar-los.




En total en va sortir 47 pins i una acàcia que es van trasplantar a testos de litre de plàstic negre, excepte els que es va quedar ell que els vam posar en tests mes petits rodons. 


Després de separar-los tots, es van deixar dins del cubell de la terra esperant a fer la mescla pel trasplantament.






Es va fer així, per poder aprofitar part de la terra que ja tenien amb les corresponents micorrizas i facilitar d'aquesta manera que visquin tots.




Després de  garbellar la terra, es va afegir 3 vegades mes de la mateixa quantitat de kiryu. En total es van preparar uns 40 litres de terra, 30 de Kiryu i 10 de la que portaven.






Per plantar-los de nou es van retallar les arrels molt poc, nomès les mes llargues. A la base del tests es va posar una capa d'un dit de lutita gruixuda per drenatge. I un darrera un altre...





Fins a fer-los tots. Un bon reg i als prestatges de cultiu.



Del 2013 cap aquí, s'han anat fent algunes operacions com podes, filferrats, mekiris i un trasplantament que es va fer el 2015, sense desfer gens el pa de terra, sols afegir terra a la base i als costats en el mateix test.
Fins aquest 2018, el nombre s'ha anat reduint, amb les visites al viver de amics i coneguts que els agraden els pins, tot i que no era la intenció de vendre'ls encara, se'ls han anat emportant.
En l'actualitat en queden 15, i aquests dies de finals de setembre m'he decidit a fer-los un repàs. Treure el que sobrava, filferrar alguns, reposicionar algunes rames, aprofitar algunes per jins, una mica de tot i repartit entre tots.

Aquests dies i ara que ja n'hi ha pocs,  ja els he numerat i començarem un historial per cada un.
L'ordre que segueix ja sera el nombre que tindran en el futur.
















A principi de l'any que ve ja portaran 4 anys sense trasplantar, potser podrien passar 4 mès, però ja comencen a sortir moltes arrels per davall del test, alguns ja comencen a tenir una certa gracia i si apareixen alguns brots de mès... potser que ja els trasplanti a tests ceràmics de bonsai.

Plans de futur... ja veurem.
Vicenç B.



dilluns, 1 d’octubre de 2018

Projecte engreix 3

Projecte engreix 1
Projecte engreix 2

Tres mesos des de l'ultima entrada dedicada a aquest tema, tocava actualitzar com van les diferents especies del projecte.

Els nejikans, que els costava de creixer, han fet una bona estirada i el millor de tot es que han doblat el diàmetre del tronc.



Els burguerianos no s'han comportat tots per igual, nomès tres han fet una forta estirada i els esqueixos que es van afegir es confirma que han arrelat.



Els oms son els que mes s'han estirat, els brots principals fins a 2 metres d'alt i les bases del tronc ho han notat 


Algun, com el de l'esquerra de la imatge, es una mica defectuós amb conicitat inversa...res que no es pugui arreglar amb una colzada.


Els cotoneàsters fan tants brots i brotets que costa de poder veure el tronc.


Un que es deixa veure, també ha engruixat bastant.



Les pyracanthes a banda del fort creixement han reforçat les punxes. no es podent ni tocar.


Les pruneres son potser les que mes han engreixat el tronc, tot i que els brots no han estat tan llargs com en altres



Per últim, els brots dels Chaenomeles speciosa han crescut força però no es visualitza en el tronc. 



Ara toca esperar que finalitzi el creixement i caigui la fulla, despres podar tots aquests brots llargs per concentrar la força en els brots de la base tot passant l'hivern. Així que
actualitzaré al desembre que aquests passos ja estaran fets.


Vicenç B.