Cercar en aquest blog

dissabte, 10 de gener del 2015

Salix babilonica.


Després de la parada hivernal per les festes de nadal, torno a començar a publicar algun treball dels  que vaig fent.

Aprofitant que he filferrat els dos salzes ploraners que tinc, explicaré la seva historia que tenen per igual.

Al gener de 2008 vaig fer aquests dos esqueixos de salze ploraner, que tenien un diàmetre de 3 i 5 cm. respectivament. Es va posar hormones d'arrelament en un cap (casi que no hages calgut), i pasta cicatritzant a l'altre cap per tal d'evitar que s'asseques la branca.
Abril 2008

Al mes de maig la brotació ja era molt llarga i es van seleccionar alguns brots deixant-ne uns pocs i eliminat la resta.
Al mes de juliol ja es va començar a fer proves de doblegar la majoria dels brots nous, menys un que seria la continuació del tronc principal.
Al novembre d'aquest 2008 es va podar casi tot el creixement d'aquest any deixant només una petita porció del començament de cada brot i el que seria tronc principal. Quedant l'arbre llest per passar l'hivern i esperar el trasplantament de la propera primavera.

A finals de febrer de 2009 es trasplanten a caixes de porexpan individuals per continuar un cultiu igual al 2008.
Febrer 2009
Ja trasplantats individualment


Octubre 2009
abans de la poda del hivern


Al febrer de 2010, es tornen a trasplantar en la mateixa caixa de porex, pro, veient que fan una gran quantitat d'arrels, decideixo trasplantar-los al mes d'agost, (igual que al febrer tallant arrels i tot) passant-los aquesta vegada a un bol de 30 cm. de diàmetre, per experimentar una altra manera de cultivar-los.
Aquesta altra manera de  cultivar-los es fruit de l'observació del seu habitat natural, que no es mes que els marges de rius, rieres i llocs amb força aigua.

Com podeu veure en la imatge següent, aquest es el mètode que faig servir per cultivar aquests dos arbres i d'altres que també son de ribera.

El bidó de pintura retallat (mes que res per no haver de posar tanta aigua) esta ple d'aigua fins al forat que es veu en la part frontal. Aquest serveix per que al regar si esta molt ple pugui sortir el excés d'aigua.
Si no hi hages el forat, l'aigua ompliria tot el test quedant ple fins dalt. D'aquesta manera l'aigua només arriba a mig test i sempre es al mateix nivell.
Algú pot pensar que es podriran les arrels. Res mes lluny de la realitat, les arrels creixent tant que arriben a omplir el bidó dos cops en un any.


Així doncs que d'aquest trasplantament en endavant el seu cultiu sempre ha estat damunt d'aquests cubells d'aigua.

El 2011 i 2012 el cultiu ha esta repetitiu igual que els anys anteriors, trasplantant dos cops per any

Abril 2011


Setembre 2012


En les dues imatges anteriors es pot veure part del creixement de les arrels en el cultiu d'aigua.
Un altre punt interessant de cultivar-los en aigua es que durant els primers anys sempre se assecava alguna rama aleatòriament i des de que els cultivo amb aigua el creixement es molt important i no s'asseca cap rama.

El 2013 i 2014 també he continuat fent el mateix pel que fa al cultiu. Pel que fa al modelatge, tots aquest any ha estat un anar fent proves i mes proves, sense que cap hagi esta prou satisfactòria.
He provat des de penjar pesos a cada rama, lligar els brots tots cap al davall i per últim aquest any que m'he decidit a filferrar-los tots a veure com resulta.
Agost 2013
Aquí es pot apreciar  millor el creixement de les arrels


Gener 2015
Abans del modelatge d'aquest any.


I ja filferrats a l'espera del trasplantament d'aquest començament d'any



Abans de trasplantar-los reduiré una mica aquest brots tant llargs, sobre tot a aquest últim que potser que facin una mica de nosa i quan comencin a brotar seleccionaré els brots interessants i la resta els treure. També deixaré el màxim que pugui el filferro intentant de que no es clavi i una vegada trasplantats altre cop als bidons d'aigua a passar la resta del any.

Vicenç B.  















4 comentaris:

  1. Me ha encantado la evolución. Hay que ver el pedazo de árbol bonito que has logrado de un plantón.

    Enhorabuena!

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Dario, los esquejes ya eran un poco gordos y el mas grande si tiene un cierto encanto pero el pequeño necesita mejorar si o si.

      Elimina
  2. Felicitats per l'article vicenç, m'han agafat ganes de provar-ho de nou, ja que sempre s'assequen rames i es tornen negres despres d'una forta poda.

    Salut vicenç avere si ens veiem

    Marc Lleida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Marc,
      tinc comprobat que aquest cultiu amb l'aigua fina mig test, no s'aseque casi cap rama.
      ara despres de filferrals els he posat a dintre per pasar l'hivern i nomes tenen un platet amb aigua a sota i de moment no s'en aseque cap.

      Elimina