Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VARIS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VARIS. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 de juny del 2026

Dosificador d'adob BIRCHMEIER

El mes de maig de 2025, varem visitar l'exposició de la Federació Francesa de bonsai a la localitat de l'Albi. 
Durant la visita a la zona comercial, em va cridar l'atenció un aparell per regar amb un dipòsit incorporat. Ampliant informació amb el comerciant, en va dir que era un dosificador per adobar alhora que es rega.


Aquest estri m'interessava. Ja feia anys que el mestre que ens assessora ens deia, "poc adob i sovint". Amb aquesta premissa, semblava que aquest aparell podia ser la solució. Les diferents posicions del dosificador, oferien la possibilitat de reduir la dosi fins al 0'2 per cent de la concentració d'adob.



Ja havíem experimentat diferents maneres de repartir l'adob amb la premissa anterior, però cap era prou fàcil, practica o funcional. Al veure aquest aparell vaig pensar que s'havia de provar. Vaig comprar un i arribant al viver ja el vaig estrenar. 
En pocs dies, el canvi en els arbres va ser mes que evident. Es a dir que el "poc i sovint" funcionava perfectament (adob cada dia al 0'2%) i d'aquesta manera va passar tota la temporada de creixement, inclòs amb els adobs de tardor.


Ara que faig aquesta entrada, dedicada a aquest aparell, no es per casualitat si no per que he tingut una avaria i revisant les entrades, m'he adonat que no havia publicat res sobre aquest estri i que pot ser d'utilitat per mes d'un entusiasta del bonsai.

L'avaria es la de la següent imatge. A causa de l'ús diari i potser també d'una mica massa de pressió de la xarxa d'aigua que s'he m'ha anat trencant el gatell de la pistola. Per sort he pogut guardar totes les peces, reparar-ho i millorar-ho pel futur.


Aquesta es la primera avaria important que he tingut. Una altra, menys evident, va ser per no pensar be com funcionava l'aparell. La barreja de l'adob amb l'aigua es fa mitjançant l'efecte venturi. Això vol dir que el foradet per on es succiona l'adob es minúscul per una barreja de 0'2%, un fet que provoca que qualsevol impuresa en l'adob taponi el forat. Com que desconeixia com destapar-ho o com desmuntar-ho per netejar, vaig optar per passar a la següent dosi, de les quatre que te prefixades.

La següent dosi de 0'5% era mes del doble d'adob al dia que l'anterior dosi, així que era qüestió de repartir-ho d'una altra manera: un dia amb adob i dos dies sense. D'aquesta manera hem anat funcionant la meitat de la temporada d'aquest any, fins a dia d'avui que aprofitant la reparació del gatell, ha trobat com desmuntar tot l'aparell i poder mirar l'interior, per destapar i comprendre el funcionament intern.



 He de dir que dels quatre forats del mesclador de venturi, a ull nu només es veu que hi ha un forat en la opció de 2'0%, la resta ho he hagut de mirar amb una lupa d'augment. Per aquesta raó el líquid de l'adob ha de ser totalment líquid per un bon funcionament de l'aparell i que la repartició de l'adob sigui la indicada en la roseta.

La reparació del gatell, no ha sigut complicada, bàsicament per que no faltava cap peça del plàstic trencat. Ha estat qüestió de empegar be totes les parts amb un adhesiu rapit.


Tot seguit s'havia de reforçar, de manera que la pressió de la vàlvula es repartís millor que  en un sol punt del plàstic. Un reforç de xapa fet de una tapa de pot de conserves, retallat per entrar en la part interior del gatell i encolada amb el adhesiu instantani, ha estat suficient per que l'avaria hagi quedat reparada, segurament per molt temps.






Aprofitant que teniem l'aparell en el banc d'eines, he batallat una estona per intentar deduir com es podia desmuntar tot l'aparell i veure el mecanisme interior. Això m'ha permès entendre com funciona i perquè s'havia obstruït la dosi de 0'2% i a la vegada poder-ho netejar. Que la veritat sigui dita, si l'adob no te cap impuresa no te per que obstruir-se, el mecanisme es molt senzill, no mes hi ha les peces que es veuen aquí.


Després de muntar-ho tot, unes proves per veure si ho hem deixat tot al seu lloc i  a continuar funcionant.
Fixeu-vos en la següent imatge, que amb la pressió que tinc, he de lligar el connector de la manega a l'aparell per que no es desendolli.


Amb aquesta pressió de la xarxa del poble, el con d'aigua esta prou be i arriba a una distancia de casi 1'5 mts. de lluny


Resumint, que en el meu pati, aquest estri compleix plenament les tasques que es volien ajuntar: regar i adobar a una dosi molt baixa cada dia. 

P.D. si algú esta interessat i te preguntes, dubtes o necessita algun aclariment o consell, escriviu-me als comentaris del final de l'entrada i amb totes les preguntes potser podrem fer una altra entrada sobre aquest aparell en el futur.  

Salut,
Vicenç B.



 

dimarts, 23 de juliol del 2024

Sanguinyols

Aquests dies que he estat actualitzant fitxers, m'he adonat que hi ha un bon nombre de plantes de sanguinyol (cornus sanguinea) al viver.

Crec que el sanguinyol es una planta poc experimentada en bonsai, no es veu amb facilitat ni en exposicions, ni en col·leccions ni ningú en parla enlloc.

A OlianaBonsai ja fa alguns anys que estic fent probes i la veritat es que es una planta prou apta per incorporar a les col·leccions dels entusiastes del bonsai. Es un caduc de fàcil cultiu i fàcil reproducció tant de esqueix com per murgó, funciona tant be que ja no he provat de plantar llavors, primer per que no en tenia i segon per que fins a aquest any no han fet flors i fruits i encara no estan madurs, però tot i així tampoc crec que en planti.

A les riberes dels rius es com una mala herba que acaba taponant el curs de l'aigua, encara que a simple vista nomes semblin un munt de troncs i brots rectes sense interès, la gracia està en el sistema radicular que per sota terra te formes rebuscades i que després en els tests rebrota per tot arreu podent així anar formant un ramatge en aparença d'un arbre, ... dic en aparença, per que al cap i a la fi l'espècie en concret no es un arbre com a tal si no un arbust o una mata gran.

Resumint una mica i elogiant les virtuts: fa flors i fruits que van canviant amb les estacions, redueix la fulla amb facilitat sense necessitat de defoliats i amb coloracions de tardor, es de fàcil cultiu, fàcil reproducció, al ser de ribera li agrada l'aigua però no es necessari posar un plat a sota que reculli aigua, es pot aguantar fàcilment amb el reg diari o habitual.

 I tot seguit les fotos que he actualitzat del grup de plantes que van progressant, (unes mes que altres) en funció dels anys que porten de cultiu al nostre pati.










Animar als entusiastes a que incorporin aquesta planta a les seves respectives col·leccions sense cap por i que no us defraudarà.

Salut
Vicenç B.

divendres, 24 de maig del 2024

10 anys del blog !!

 Ahir va fer 10 anys d'aquest blog. Vam començar amb aquesta entrada. En aquells dies tot eren ganes i projectes, alguns ja s'han complert i altres estan encara pendents. Ara l'afició ja flueix amb mes calma, ja hi ha alguns arbres mes madurs i altres en camí, que ja hi van arribant. La quantitat d'arbres ens sobrepassa i un dels temes que es veu afectat es el blog. Ja no hi ha tantes ganes de publicar activitats, els seguidors podeu veure que tan sols es publiquen les que es fan en conjunt amb altres grups de gent. La tendència crec que serà la mateixa en endavant. Ja hi ha molta informació bona en el mon de internet i també de dolenta, com per seguir publicant mes tècniques i treballs repetitius que al final no mes cal buscar-ho, aplicar-ho i guardar-ho si un altra vegada ho has de fer servir i no vols tornar a perdre el temps buscant-ho.



Així que el blog seguirà en aquesta línia de publicacions, en les que s'explicarà lo que bonament es pugui i amb el temps que es disposi.  S'ha d'entendre que per mi la prioritat passa cada vegada mes a els arbres abans que l'internet.

Gracies a tothom per seguir visualitzant aquest blog, tot i les poques entrades que es publiquen, i fer que el numero de visites vagi pujant de poc en poc però contínuament.

Molt agraït a tots i a per 10 anys mes!!

Salut,
Vicenç B.

dimarts, 31 de gener del 2023

No tens una taula giratòria?

 Se solen llençar moltes cadires d'oficina que el pistó del gas i les rodes encara son prou bones.

Desmuntà la part del seient i retira els plàstics superflus...


...comprova el nivell, de la plataforma on es muntarà la taula ...


...i busca un gruix per que el sobre quedi a nivell i una peça de fusta, alumini o el que consideris...


...i munta-ho tot junt. I ja tens una taula amb rodes, graduable en alçada, lleugera i que no t'ha costat gaires diners ni massa feina. Això si, queden una mica baixes, serien per arbres de mes de 50/60 cm.


Salut,
Vicenç B.

dimarts, 22 de desembre del 2020

Bon Nadal


Després d'aquest any tan nefast, amb tots els entrebancs que hi ha hagut, que hi continua havent-hi  i sense saber quan s'acabarà aquesta pandèmia que tot ho trasbalsa. Des d'OlianaBonsai no podem deixar passar, el desitjar-vos un bon Nadal i bones festes a tothom i que les pugueu passar el millor possible en les circumstàncies actuals.

Vicenç B.

 

dimarts, 26 de novembre del 2019

Modificacions del carro de filferro

 Fa algun temps que vaig comprar un carro pel filferro, vaig agafar un de dotze bobines dels que fa en Sergio Valdivielso a (Valdiez & Tools Wire Dispenser) de Burgos.



Després de les fotos de la nova adquisició, vaig corrent a omplir-ho de filferro... i com no podia ser d'altra manera l'aparell va augmentar de pes considerablement, ja pesava sense el filferro, però amb les bobines plenes era inhumà.
Amb aquest pes i la necessitat de poder-ho portar pel viver i del viver a casa hem començo a platejar de fer algunes modificacions que em solucionin aquests problemes.

La primera modificació tenia que ser poder moure-ho sense aixecar-ho i amb unes rodes ho tindrem solucionat pero amb el terra tan irregular que tinc al viver i el garatge de casa tenien de ser d'un diàmetre gran, perquè les de diàmetre petit s'encallaven en qualsevol mica de granet que hi havia al terra.
Però al posar les rodes grans a la planxa inferior casi es tocaven una amb l'altra i depenent de la posició en que quedaven, quedava el carro inestable perquè es reduïa la superfície de contacte amb el terra.
Així que vaig haver de buscar una altra solució per augmentar la superfície de contacte al terra. Una estructura de planxa de 5 mil·límetres que desplaça les rodes cap a l'exterior va ser ideal.



El grup de rodes son dues de mòbils i dues no. De les mòbils sols una amb freno, amb aquesta configuració, un freno es suficient per que quedi travat el carro. 


L'altra part del problema era portar-ho del viver a casa, qui coneix el viver sap que esta ple d'escales, l'aparell s'ha de portar a coll i amb el que pesa s'havia de fer entre dos persones. No era fácil d'agafar amb una sola ansa que hi havia al damunt.
Així que vaig idear unes anses senzilles, que despres de fer servir quedin plegades i no ens donem cops a les cames.


Com que per muntar les rodes vaig haver de desmuntar part de l'estructura, vaig aprofitar per modificar la peça a on va muntada la maneta per carregar les bobines. Originalment on es col·loca la maneta es una femella soldada a una peça que esta roscada a l'estructura i queda sobresortint del carro.
 

La modificació va ser fácil, passant una broca per dins d'aquesta peça per eliminar la rosca i que quedi lliure. Amb aquesta senzilla operació ara la maneta es pot plegar cap a l'interior del carro, quedant així lliure de peces on donar-te cops




Quan vaig tindre aquestes modificacions resoltes, em vaig donar compte que l'alçada del carro seria bona per fer-la servir de taula de treball, només i feia falta un giratori o dos (si volem treballar de petits) i l'ansa que porta d'origen ara no ens farà falta.


Així que amb l'extra dels giratoris, ara tinc el carro del filferro plenament operatiu a les meves necessitats i problemes.


Per acabar felicitar al Sergio per la iniciativa de fer i posar al mercat aquests aparells, gracies a poder  trobar l'aparell de base, ara tinc una eina amb una gran utilitat, que em satisfà plenament i ajuda en el treball dels bonsais. 

Gracies Sergio.

Vicenç B.



dissabte, 8 de setembre del 2018

50.000 Visites!!

Com aquell que no vol la cosa, i sense casi donar-me'n compte hem traspassat. la xifra de les 50000 visites del blog.
Un blog sense pretensions, simplement com un entreteniment on anar explicant les meves vivències amb el mon dels bonsais i dins del propi viver/col·lecció particular. Un blog anàrquic sense seguir cap pauta de publicacions, ni en temps, ni en temes de cap tipus, potser l'única pauta aplicable es que les publicacions son fetes amb material recent d'aquells mateixos dies de la publicació.

No sempre hi ha material per publicar i es llavors quan es tira del tema taules d'exposició per tal de hi hagi moviment en el blog.

Un moviment que segons les dades que va registrant el contador, que va començar a funcionar el 23 de maig de 2014, ha arribat avui a les 50000 visites i poc mes. Uns càlculs aproximats que he fet, resulta que hi ha unes +/- 30 visites diaris de mitja. Una quantitat  que esta prou be, per a la meva manera de veure les coses... si el bonsai sigués un fenomen de masses segurament ja no m'agradaria tant.


Vull agrair de tot cor totes aquestes visites, durant tots aquests anys/dies a aquest blog anàrquic que seguirà publicant de la mateixa manera, sense pretensions ni obligacions de cap mena.



Gracies
Salutacions
Oliana bonsai
Vicenç B.

dijous, 30 d’agost del 2018

Ultimes incorporacions

Després d'uns dies de vacances per la zona del país basc, ja he tornat a agafar les rutines habituals de la vida en general.
Entre aquestes rutines esta la publicació d'alguna entrada de tant en tant en el blog. I que millor que presentar les noves adquisicions per el viver/col·lecció.

No podia anar al país basc sense visitar mínimament els vivers de Bonsai Center Sopelana i Irun Bonsai.
Esta clar que tampoc podia passar per aquests llocs i marxar amb les mans buides.

En els primers dies de l'estada ja vaig visitar Bonsai Center Sopelana. Vaig arribar tant d'hora que ens vam tindre d'esperar i tot a que obrissin.
 No vaig coincidir amb la propietària Beti Andrés, tot i així un empleat seu que estava aquest dies al càrrec del viver em va atendre molt be i vam estar comentant diversos aspectes del mon del bonsai.

Al final vaig sortir d'allà amb una espectacular alzinera d'entre tots els que m'agradaven. La resta de les vacances el vaig haver de guardar a l'habitació de l'hotel fins el dia de la tornada.


La resta de plantes de la imatge son del centre de jardineria que hi ha al davant  del viver de bonsais, que com que varem arribar abans de que obrissin, vam estar passejant allà per fer temps


Ja al meu patí, instal·lada en una pilastra  i un fons s'aprecia mes be el conjunt




La visita al viver de Irun Bonsai ja va ser de tornada cap a casa, i en aquest cas si que vaig poder estar/conversar amb Javier el propietari.
En aquest cas va ser mes complicat decidir-nos per algun arbre, els que mes ens agradaven se sortien del pressupost i als que si s'ajustaven eren especies que ja tenia molts.
Al final em vaig decantar per una espècie que ja havia tingut però que ara no me'n quedava cap.
Es un Chamaecyparis obtusa nana, Ciprés de Hinoki d'uns 30 cm. de alçada.

Les imatges ja son al meu pati, com que ja estàvem de tornada i les presses no vaig fer cap foto en el lloc



Per acabar de arrodonir la compra i en previsió de trasplantar algun dia l'alzinera, vaig aprofitar de comprar un parell de testos xinesos. Un prou gran per aquesta operació i un altre que em va agradar, per estoc




 


 I ja quan ens anàvem, vaig veure les llances per regar japoneses, iguals que les que faig servir habitualment, i una s'havia espatllat feia poc temps.


Amb lo que comentava de les presses al final me la vaig deixar allà i gentilment Javier me la ha enviat per missatgeria. Un detall d'agrair.

I per últim, si us decidiu a anar al País Basc, lloc molt recomanable de visitar en general, no us oblideu de fer una visita a aquests vivers profesionals on gaudireu de bons exemplars i millors persones al càrrec de cadascun de ells.


Salutacions
Vicenç B.