Cercar en aquest blog

dilluns, 9 de desembre de 2019

Projecte engreix 6

Projecte engreix 1
Projecte engreix 2
Projecte engreix 3
Projecte engreix 4
Projecte engreix 5


Des de l'anterior entrada el 7 de juny,  han passat 6 mesos, tot l'estiu i casi tota la tardor.
Durant aquest temps, s'ha anat mantenint el ritme de cultiu , tenint cura del reg i l'aportació d'adobs regularment, estant atents a possibles plagues o fongs tot aplicant preventius de tant en tant.

2a generació, en cultiu des de març d'aquest any









Amb l'arribada de la tardor, tots han fet el seu procés natural de canvi de colors i pèrdua de fulles en els caducs. No totes les fulles cauen a l'hora, pero quan ja han caigut la majoria acabem de fer-les caure i recollir-les.

1a generació, en cultiu des de abril de 2018








Tot seguit i aprofitant que ara es veuen la totalitat de les rames, podem els brots mes llargs sense mirar-hi massa i que es concentri la força en els brots mes interiors. Ara només tallem els llargs, per que la poda amb detall de tota la brotació i els talls mes grans de rames gruixudes, es farà a la primavera, just abans de la brotació, aprofitant així la nova pujada de saba per que les ferides cicatritzin millor.

Aquesta primera poda o prepoda ja es va fer a finals de novembre, d'ara en endavant ja no es farà cap mes feina en aquestes plantacions fins la propera brotació, sols estar atens a la humitat de la terra.

 Des pres de la prepoda 



A la primavera seguirem amb les actualitzacions de aquestes dos generacions i afegirem una tercera generació per anar seguint amb aquest projecte d'engreix.

Vicenç B.



dissabte, 30 de novembre de 2019

Nishikiten 2019

Avui amb dos companys de afició de la Seu d'Urgell ens hem desplaçat a Granollers a visitar la exposició bianual de bonsai Nishikiten, que organitza l'associació Art del Bonsai.

Només arribar, la cosa ja prometia, una exposició que per entrar s'hagi de fer cua, a de ser bona si o si.


Bé, aquesta afirmació té una mica de trampa, la cua s'origina per que aquest any per primera vegada s'ha de pagar entrada, cosa que al meu parer és de lo més normal del món en exposicions d'aquest nivell, ja que s'han de cobrir els costos i que qui posi el treball no hagi de posar els diners també. 

Com  de costum no faig un reportatge detallat de tot el que hem vist, intentant fomentar que el que realment tingui ganes de veure-ho es desplaci al lloc i estar-hi en directe.



.

Un detall que m'ha agradat força es la distribució de l'espai per a cada composició, no portava la cinta mètrica pero crec que tots els espais estarien sobre 1'50 - 1'80 metres, era indiferent el tipus de composició, tot molt ample, amb un fons immaculat i molt alt per tal que no quedi cap àpex fora del panell a les fotografies.




Uns passadissos amb molta amplitud, condicionats per la distribució de les columnes estructurals de l'edifici, han facilitat que els visitants poguessin gaudir, sense molèsties, de les obres dels diferents autors.







El fer tot l'esdeveniment en un sol edifici, crec que es un bon encert per part de l'organització, els tallers/demostracions,  les diferents mostres de suiseki, kusamono, ikebana i el mercat, tot junt en una sola nau sense haver-te de desplaçar a un altre lloc es una molt bona manera d'aprofitar millor el temps de visita i relacions socials.


El mercat és potser on s'ha concentrat aquest matí un major nombre de visitants, era tan gran la afluència de visitants i tan poc l'espai entre els diferents estands que s'han creat un taps difícils de superar en alguns moments, aquesta circumstancia potser l'únic inconvenient que hem trobat en tota la sala.

L'exposició...millor que mai, tot esperant el resultat dels premiats, que és sabran durant el sopar i ja faran públics altres.

Des d'aquest humil blog, felicitar a l'organització per fer un esdeveniment de gran nivell, molt digne i de referència per a la resta d'exposicions que es fan a les nostres contrades.

Encoratjar als membres de l'associació Art del Bonsai per a que continuïn en aquesta bona línea de progressió en noves edicions de la Nishikiten.

Vicenç B.

dimarts, 26 de novembre de 2019

Modificacions del carro de filferro

 Fa algun temps que vaig comprar un carro pel filferro, vaig agafar un de dotze bobines dels que fa en Sergio Valdivielso a (Valdiez & Tools Wire Dispenser) de Burgos.



Després de les fotos de la nova adquisició, vaig corrent a omplir-ho de filferro... i com no podia ser d'altra manera l'aparell va augmentar de pes considerablement, ja pesava sense el filferro, però amb les bobines plenes era inhumà.
Amb aquest pes i la necessitat de poder-ho portar pel viver i del viver a casa hem començo a platejar de fer algunes modificacions que em solucionin aquests problemes.

La primera modificació tenia que ser poder moure-ho sense aixecar-ho i amb unes rodes ho tindrem solucionat pero amb el terra tan irregular que tinc al viver i el garatge de casa tenien de ser d'un diàmetre gran, perquè les de diàmetre petit s'encallaven en qualsevol mica de granet que hi havia al terra.
Però al posar les rodes grans a la planxa inferior casi es tocaven una amb l'altra i depenent de la posició en que quedaven, quedava el carro inestable perquè es reduïa la superfície de contacte amb el terra.
Així que vaig haver de buscar una altra solució per augmentar la superfície de contacte al terra. Una estructura de planxa de 5 mil·límetres que desplaça les rodes cap a l'exterior va ser ideal.



El grup de rodes son dues de mòbils i dues no. De les mòbils sols una amb freno, amb aquesta configuració, un freno es suficient per que quedi travat el carro. 


L'altra part del problema era portar-ho del viver a casa, qui coneix el viver sap que esta ple d'escales, l'aparell s'ha de portar a coll i amb el que pesa s'havia de fer entre dos persones. No era fácil d'agafar amb una sola ansa que hi havia al damunt.
Així que vaig idear unes anses senzilles, que despres de fer servir quedin plegades i no ens donem cops a les cames.


Com que per muntar les rodes vaig haver de desmuntar part de l'estructura, vaig aprofitar per modificar la peça a on va muntada la maneta per carregar les bobines. Originalment on es col·loca la maneta es una femella soldada a una peça que esta roscada a l'estructura i queda sobresortint del carro. 

La modificació va ser fácil, passant una broca per dins d'aquesta peça per eliminar la rosca i que quedi lliure. Amb aquesta senzilla operació ara la maneta es pot plegar cap a l'interior del carro, quedant així lliure de peces on donar-te cops




Quan vaig tindre aquestes modificacions resoltes, em vaig donar compte que l'alçada del carro seria bona per fer-la servir de taula de treball, només i feia falta un giratori o dos (si volem treballar de petits) i l'ansa que porta d'origen ara no ens farà falta.


Així que amb l'extra dels giratoris, ara tinc el carro del filferro plenament operatiu a les meves necessitats i problemes.


Per acabar felicitar al Sergio per la iniciativa de fer i posar al mercat aquests aparells, gracies a poder  trobar l'aparell de base, ara tinc una eina amb una gran utilitat, que em satisfà plenament i ajuda en el treball dels bonsais. 

Gracies Sergio.

Vicenç B.



diumenge, 27 d’octubre de 2019

XX Exposició de tardor Club Bonsai Lleida

Aprofitant que avui a la tarda havia d'anar al club de Balaguer, a fer els tallers que fem cada mes, he volgut acabar d'omplir el dia visitant pel mati l'exposició del nostre club veí.
Un club que tot hi ser fundat despres del nostre, inicialment amb socis escindits del cub de Balaguer. Actualment presenta una salut bastant millor, principalment pel que fa al nombre de socis actius.
Després de certs alts i baixos que han patit els dos clubs, com la majoria de clubs, el de Lleida es recupera amb rapidesa i bona harmonia entre els socis.
Això ho he pogut constatar avui amb aquesta visita a la exposició de tardor al pati de l'Institut de Estudis Ilerdencs, que s'està fent des de fa 20 anys.
Una exposició de club on cada soci aporta el que bonament pot, els socis mes avançats normalment tenen millors arbres i els mes novells estan mes en progrés, pero tothom amb il·lusió.

Seguint amb la filosofia habitual de fer poques fotos, us deixo uns enllaços on el mateix club penja els seus propis reportatges:
https://www.facebook.com/club.bonsai.lleidaa , http://clubbonsailleida.blogspot.com ,
https://www.instagram.com/bonsai_lleida/

Les poques imatges que jo he fet, no es veuen massa clares... hi ha el vidre de la camara del móvil trencat










Des d'aquest senzill bloc donar les gracies a tota la gent del club bonsai Lleida per la simpatia i atencions rebudes, encoratjar-vos a continuar així i no defallir.

Vicenç B.

diumenge, 20 d’octubre de 2019

Exposició Sant Joan de les Abadesses 2019

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la ja tradicional exposició de Sant Joan de les Abadesses. Olianabonsai hi ha assistit el diumenge al mati, aprofitant que es feia un petit mercat d'articles relacionats amb el bonsai.
Ja de tots es sabut el nivell d'excel·lència que te aquesta exposició i la cura que tenen dels detalls, juntament amb les característiques de l'edifici fan que sigui una de les mostres boniques de veure.
 El dissabte no se com va anar, pero avui diumenge hem tingut una mica d'enrenou pel tema de la pluja. A els paradistes del mercat, amb bon criteri i esforç tot s'ha de dir, ens han encabit dins del claustre del palau de l'abadia per no mullar-nos, la sorpresa a estat que la pluja intensa ha fet sobreeixir les canals de desaiguà i casi ens mullem tan a dins com a fora, tot plegat una anècdota per recordar d'aquesta edició.

Amb la pluja, l'afluència de compradors tampoc ha estat l'esperada i m'ha donat temps de sobres per poder fotografiar totes les composicions, això si com sempre, sense massa detall.



























En les següents dos imatges es pot veure les canals que han sobreeixit d'aigua i per les juntes dels vidres es per on semblava que es filtrava.




Les parades quedaven molt be estre les columnes del claustre, llàstima que avui no han agradat els articles que  havia portat. 



Per finalitzar, dir-vos que no deixeu passar l'oportunitat de visitar properes edicions d'aquesta exposició pel lloc, la localitat, els arbres, la gent que es deixen molt de temps en muntar-ho i l'ambient en tallers i públic que fa que sigui tot molt agradable en general. Felicitats i endavant.

Vicenç B.