Cercar en aquest blog

diumenge, 20 de setembre del 2026

Taller Setembre 2026

 Ja es setembre i tornem a escola. Avui hem tornat a començar els tallers itinerants, per les col·leccions  dels diferents integrants del grup.

El nostre mestre de capçalera, després d'una vista general, de la col·lecció de l'amfitrió d'avui. S'ha decidit de treballar sobre una sabina phoenicea, que presentava un molt bon estat de salut.




El treball a consistit en netejar l'agulla vella, que en aquest cas hi havia molt poca, unes substitucions de puntes de rama, un lleuger filferrat de les parts mes properes al tronc posicionant de nou les rames i un pinçat general per afavorir nova brotació interior.





I després de les participacions de tots, ja ha quedat arreglada per una bona temporada.


La resta del taller d'avui s'ha dedicat a un ficus que també estava pletòric. 


Però per poder-lo treballar s'ha hagut de defoliar totalment i així poder veure l'estructura interna per esporgar, seleccionar rames i posicionar les que ha convingut.



I fins aquí el taller d'avui. Un taller envoltats de la col·lecció de l'amfitrió, que després d'uns canvis en el cultiu, orientació i proteccions durant el darrer any, ha sofert una important millora en els arbres que ara presenten un aspecte molt mes vigorós i una imatge de salut infinitament millor. Felicitar a l'amfitrió i gracies per la jornada d'avui a tots.

Salut,
Vicenç B.


dimarts, 8 de setembre del 2026

Projecte engreix 17

Algú es pot preguntar com està el projecte engreix durant l'estiu i crec que en aquests nou anys poc he publicat sobre la temporada d'estiu, casi totes les publicacions de l'engreix son de les noves plantacions i de les collites dels últims quatre anys.

Un passeig per entremig dels bols d'engreix i un ja es pot fer una idea dels creixements important que fan els arbres en una temporada, encara podrien ser mes grans si enlloc d'estar plantats en bols es trobessin plantats en el terra.
En el nostre cas, com que el que es pretén es fer arbres de petites dimensions, penso que ja es suficient amb aquest creixement durant cinc anys.

En la darrera fila es pot veure els últims que es van plantar aquest any, que el creixement no es tan gran com la resta, degut a que es van plantar a mitja temporada de creixement però en els propers quatre anys ja agafaran el ritme de la resta.



Uns enllaços a les publicacions anteriors sobre  aquest tema.
La plantació d'aquest 2026 , que es Projecte engreix 16
Projecte engreix 14 , en aquest hi ha en llaços a tota la publicació del tema engreix de plançons.

Salut, 
Vicenç B.



divendres, 28 d’agost del 2026

Un pi de viver

 Al 2023, vaig comprar al meu amic Kurro, sis plançons de pi roig que tenien uns 10 anys de cultiu en tests. Eren rectes com pals d'escombra i sense saber si mai en faríem res, vaig començar per eliminar totes les rames menys les dues mes properes al substrat.

Ara, tres anys després, que ja s'han refet d'aquella esporga i s'han adaptat al meu cultiu me'ls he començat a mirar per projectar-los a futur.

Aquest primer que ha passat pel taller, m'ha recordat a una operació que vaig fer el 2007 a un altre pi, concretament (el podeu veure en aquest enllaç) Pi roig núm. 2. A on mitjançant uns talls en forma de falca, davall de la base de la primera rama, es va aconseguir abaixar-la i que resultés una imatge natural.

He de dir, que ara passats 20 anys no s'hi coneix res.

Doncs avui, he rememorat aquell treball en aquest pi, però no per abaixar una rama, si no per pujar-la i que amb el temps faci la funció de cimall.

M'he entretingut una mica a documentar-ho amb fotos, per que tot i que es publiquen aquest treballs en altres llocs després sempre es complicat de retrobar-los, ...pensava que ho havia publicat en l'entrada de l'altre pi el 2016, però analitzant-ho be el bloc es va crear el 2014 i el treball en el pi núm.2 es va fer entre el 2009 - 2012, i si es va fer alguna foto segurament que s'ha perdut en el temps. 

Abans del treball


Aquest pi sols te dues rames importants. L'esquerra, que es una mica mes alta, serà el cimall i la dreta serà una rama principal. 
Per davall d'aquestes hi ha altres branquetes, que ara es deixen per engreixar el tronc i si alguna agafa importància potser es pugui aprofitar pel disseny final.


La tècnica en qüestió es molt senzilla, per poder pujar la rama amb seguretat i quedi ben dissimulat, hem de retirar una part de la fusta (en forma de formatget) del lloc cap a on vulguem moure la rama. En aquest cas de la part superior per aixecar la rama cap adal.
En l'altra ocasió que varem fer aquest treball i era per baixar la primera rama, el tall va ser per sota.


El tall ha de ser tant profund, com mes de mitja rama, vigilant que no se'ns trenqui del tot, ha de quedar suficientment mobilitat per després pujar-la i que els canviums es toquin per tornar-se a soldar.


Només amb el tall de la serra no es suficient per que l'angle de la rama faci un canvi significatiu. Hem d'augmentar aquesta retirada de fusta en un angle mes gran. Ara que la rama esta debilitada, millor retirar la fusta amb un ganivet ben esmolat i de mica en mica.


Amb una bona obertura, si es pot moure la rama a la posició desitjada i amb la seguretat de que tot anirà be. 


Fixem la rama en una posició que els canviums es toquin i quedi ben subjectada.



Protegirem la ferida per tal de que no s'assequi i tampoc hi entri humitat al regar o de la nit.


El treball de moure la rama ja esta fet, sols es qüestió de temps que s'ajunti i puguem passar a altres treballs.
Un dels que encara hem pogut fer ara i que li convenia molt, era una aclarida de brots i fulles que ja començava a estar molt dens.

Aquí sota, ja aclarit de fulles i brots amb una possible posició de futur, no cal dir, que el tronc sec es retirarà totalment, ara encara ha d'aguantar un temps per que soldi la branca/cimall.


Salut,
Vicenç B.


dijous, 20 d’agost del 2026

Separant algunes colzades

 Aquests dies d'agost, que estem regant tot sovint, em va passar pel cap de posar els dits dins d'alguns tests de les colzades per mirar si la humitat estava be o s'assecaven massa i en algunes colzades el que es notava eren les arrels per damunt del substrat. 

Que volia dir això, que de tant regar havia fet caure part del substrat i començaven a que dar les noves arrels al descobert. Com que eren mes de una i mes de dues als que hi passava això, he anat separant totes les colzades durant aquesta setmana passada.

En les següents imatges  hi ha unes 25 plantes, no estan totes les que s'han separat, al final seran unes 40, queda alguna per separar encara, que es separaria cap a la tardor

Vaig a comentar alguns detalls del com i per que d'algunes colzades. 

Aquesta pseudocidonia es va plantar en aquest bol per fer-la créixer una mica mes, durant aquest temps va sortir de la base un brot que es va allargar molt i es mantenia tendre. Vaig aprofitar per fil ferrar-lo, mentre era tendre, i així quan es fes la colzada, el tronc principal ja tindria el moviment fet.

 



Una altra planta que s'ha colzat molt es un eleagnus de jardineria que feia uns dos metres d'alçada. Aquest ja es va comprar amb l'idea de reproduir l'espècie al viver i anar transformant les noves plantes en bonsais amb els anys.
La planta mare, en aquest cas, ja ha quedat lliure de les rames llargues que portava d'origen i es podrà començar ja l'any que ve a cultivar com a bonsai.


Les rames que s'han separat, s'han plantat en tests mes grans per consolidar les noves arrels i cultivar-les un parell d'anys en aquests tests.






Mentrestant s'aniran fent altres colzades a cada planta, per reproduir arbres mes petits i que hi hagin de diferents mides.
Alguns ja estan preparats, com el sistema de l'anterior pseudocidonia,  fil ferrats mentre eren tendres i així ja es trauran algunes plantes, en els següents anys, amb corbes. 
Però la majoria s'hauran de treballar amb esporga sobre les brotacions noves, per que la fusta quan ja es dura abans de doblegar es trenca.


En algunes branques,  es poden veure unes cintes amb un filferro ajustat, que marquen on seran les properes colzades.
Aquest filferro es deixarà clavar una mica i farà que s'engreixi el lloc on després es fara la colzada.








 En altres arbres, s'han fet per corregir parts d'arbres grans, que enlloc de llençar a la brossa les restes d'esporga hem optat per aprofitar-ho, treure arbres mes petits i noves plantes per al futur.

Aquestes tres puntes següents s'han retirat del mateix carpe. Tenim tres plantes noves i hem millorat l'estructura de la planta mare, alliberant de rames la part frontal del tronc i rebaixant l'alçada total de l'arbre. 




Un altre que ha tingut un procés semblant a l'anterior, es un acer arakawa que també li sobraven algunes rames, en aquest cas un parell de colzades i arreglat.



Un mahaleb que tenia dos cimalls ...una colzada i ja ho tenim encaminat per continuar la formació de la planta mare. La colzada esperarem que creixi amb força i ja veurem que en fem.


I aquest aladern es el mateix cas que l'anterior, dues puntes per decidir. Una s'ha fet la colzada i l'altra es la que s'ha quedat a la planta mare.




En els bols d'engreix, també hem separat algunes plantes, concretament aquestes pyracanthes grogues, que es van fer en sèrie, en dos brots llargs  que es van deixar l'any passat ja amb vistes a fer les colzades.


Aquests següents (també dels bols d'engreix), encara que sembli a la primera imatge que han funcionat prou be, son dels que han funcionat mes malament.
Eren quatre colzades en sèrie (en una mateixa branca) que tant sols la primera mes propera al substrat de la planta mare ha fet arrels, les altres tres (mes elevades) només han fet una berruga sense arrels.
Ara separades potser que surtin arrels o no, però com que no son gaire agraciats de forma tampoc i perdrem res.






Altre cas es aquesta wisteria. Es part d'un arbre que està plantat al terra i en la darrera remodelació dels bancs de cultiu, una rama important d'aquest arbre feia nosa i abans de tallar-la vaig veure la necessitat de fer la colzada per poder tenir una planta de wisteria dedicada a ser bonsai algun dia. 


Encara n'han sortit mes, ha estat un any molt prolífic, ara ja separats casi tots només cal esperar quantes baixes hi haurà durant la tardor/hivern, ...esperem que poques, ... però algunes ja casi son segures.

Les colzades son un molt bon mètode de propagació de noves plantes. En uns pocs mesos ja es poden separar i ja pots disposar de plantes amb un cert diàmetre de tronc. Totes aquestes es van fer durant abril/maig.
 En aquesta entrada d'avui el gruix del troncs separats no es molt gran, màxim algun de 3 cm. de diàmetre. Si es disposa de materials mes importants es poden fer colzades de la mida de la cuixa en algunes especies i sense cap problema. Animeu-vos a fer colzades, amb el material resultant us podeu divertir molt temps, preparant-les també i entremig la espera emocionant per veure els resultats.

Salut, 
Vicenç B.