Cercar en aquest blog

dilluns, 14 d’octubre de 2019

1ª Exposició de bonsai a la Seu d'Urgell

Aquest cap de setmana, 12 i 13 d'octubre, hem celebrat la 1ª exposició a la Localitat de La Seu d'Urgell.
Quatre entusiastes de la zona amb la col·laboració de l'Ajuntament, aportant l'espai i la publicitat, hem aconseguit muntar una exposició de petites dimensions a la capital de la comarca.
Els objectius principals de aquest esdeveniment, eren molt senzills: per una banda donar a conèixer  un art que tothom sap que es pero mai han vist en directe. Un altre dels objectius era donar-nos a conèixer i al mateix temps intentar que es donin a conèixer altres afeccionats que de manera aïllada tenen un interés pel bonsai pero no es relacionen amb altres afeccionat de la mateixa localitat.

Aquest plantejament, que altres aficions potser els hi passa, en bonsai es força habitual, per aquí, que dues persones, que es coneixen mínimament,  no sàpiguen l'un de l'altre que fan bonsai.


Be, doncs... aquests objectius principals que ens havíem plantejat, s'han complert de sobres. 
La afluència de públic en general a sigut molt bona els dos dies. La gent sortien encantats de poder haver vist en directe uns arbres/composicions que feien prou goig i potser el fet de ser una novetat  encara ho feia mes atractiu.
També el segon objectiu s'ha complert, al poder conèixer entre 8 i 10 afeccionats al bonsai de la localitat i rodalies amb el interés suficient de cara a formar un grup per poder fer trobades, tallers o algun curs conjuntament i que sap si algun dia fins i tot un nou club de bonsai. Ja ho anirem treballant 

Us deixo amb les imatges dels bonsais i altres de generals del que ha estat aquesta 1ª exposició a la Seu d'Urgell.





















Esperem en un futur ampliar aquest reduït grup d'expositors i fer-la mes gran o de millor qualitat o les dues coses juntes.



Salutacions
Vicenç B.



dissabte, 21 de setembre de 2019

Reus 2019, 25 anys

Aprofitant un viatge que teniem previst a Coma-ruga, ens hem passat per Reus a veure la exposició del 25 aniversari del club.
En aquesta ocasió he estat acompanyat de dos entusiastes del bonsai de la Seu d'Urgell.
Hem quedat meravellats i gratament satisfets de poder veure tots aquells arbres en general i molt especialment una part dedicada a bonsais amb historia. Aquests estaven col·locats en uns tokonomas individuals amb unes imatges de la seva evolució.
No hi hem pogut estar molta estona, el nostre problema sempre es el mateix, les distancies fan que ens tinguem de retirar aviat o arribem a mitja nit.






Des de Oliana Bonsai vull felicitar al club de Reus per aquesta trajectòria de 25 anys en el bonsai
i que segueixin amb tant bona tasca per molts anys mes.

Vicenç B.

dilluns, 5 d’agost de 2019

Un nou prestatge

Com ja explicava al final de l'entrada dedicada a l'historia d'Oliana bonsai, que es tenia pensat muntar un nou prestatge a la zona on hi havia un roser amb unes colzades esperant que surtin les arrels.

Han passat dos mesos d'aquella entrada i ja s'han pogut retirar les tres colzades, amb arrels suficients per que visquin com a noves plantes independents.


 Ara, encara ha quedat la planta mare que durant aquests mesos ha fet nous brots per davall de les colzades, però com que no molestava per poder muntar el prestatge...


Hem anat directes a col·locar-lo  al lloc i omplir-lo de plantes que estaven escampades pel viver. 
Mes endavant ja decidirem que fer amb la planta mare de roser que ara quedarà sota del prestatge.



De seguida a quedat ple, sort n'hi ha que en altres taulells s'han pogut espaiar els altres arbres que estaven molt atapeïts


Vicenç B.


dilluns, 15 de juliol de 2019

Projecte engreix 5

Projecte engreix 1
Projecte engreix 2
Projecte engreix 3
Projecte engreix 4

Fa temps que no penjo cap entrada, tinc problemes amb un genoll i pot ser que estigui una mica desmotivat.
Aprofitant que aquests dies he fet unes fotos als bols del projecte engreix, vaig a comentar com esta anant el tema actualment. Si algú ha entrat de nou en el blog, pot seguir l'historia en els enllaços anteriors.
Recordar que tenim en aquests moments dos línies de bols; una creada aquest any i l'altra que ja va pel segon any.
Aquestes set fotos primeres son dels bols de segon any,


 El bol dels chaenomeles del país, van prou be, estan allargant amb ganes i per tant augmentant el tronc. Algun esta una mica mes grog del normal pero esta creixent igual que la resta. Una planta que va sortir espontàniament (Satureja montana),s'està fent mes gran del que voldria i es retallarà  properament.


A les pruneres del següent bol, hi ha hagut alguna baixa, concretament dos no han brotat, ni ho han intentat, pero en contrapartida va nàixer un om comú, que el deixaré engreixar igualment en aquest bol.


El bol de les pyracanthes, funciona amb normalitat. El creixement es prou llarg i no han fet flors,  crec que degut a la forta poda en que no mes va quedar el tronc. En aquest bol també hi ha un espontani, un altre om comú que treu el cap per entremig de les pyracanthes.


Els cotoneàsters son els que mes s'estiren, en aquests moments estan fent una tercera generació de fulles/brots. 


En el bol dels oms comuns, hi ha hagut una baixa, igual que amb les pruneres, no ha fet ni l'intent de brotar. La resta estan creixent molt i com que ens en ha nascut dos en els altres bols encara hi sortim guanyant.


Els burgerianos van a diferents ritmes. Els que es van plantar ja de plançons, estan estirant prou be. els altres que es van afegir com esqueixos els costa una mica d'espavilar pero han brotat tots.


Els nejikans son els que han portat mes problemes aquesta temporada. Haurien de tenir uns brots de seixanta centímetres i encara no arriben a un pam. Al final han brotat tots pero fa cosa d'un mes encara no es veia cap indici de vida. Sospitant que podia ser culpa de fongs, es van fer tres tractaments amb fosetil-al i al final sembla que els hem recuperat pero amb un retràs molt important, ja casi els donava per morts com els altres esporàdics dels altres bols.


La segona línea plantada aquest març de 2019, funciona amb prou normalitat i sense baixes de moment. Vaig una mica bol per bol.

Aquest primer de burgerianos, estan estirant prou be. Aquí també a nascut una planta de Satureja montana, que deixarem creixer el que vulgui.


Un segon bol amb majoria de om xinensis amb uns creixements molt importants. La pyracantha que penja, com altres que aniran surtin, se li ha tret la major part de la fruita i com la resta d'arbres es deixarà creixer tant com vulgui.


Aquest bol de especies de creixement mes lent (chamaecyparis i corylopsis spicata) van al seu ritme, no crec que amb cinc anys engreixin massa.


El següent de nejikans, si que ha fet un creixement normal no com els de segon any.


En el bol dels roures, han crescut pero esperava que creixessin mes, no son unes brotacions per tirar coets.


El bol dels palmatums si que han estirat força pero els colors denoten que no tos estan igual de valents.


En l'últim bol amb oms comuns, una morera i la pyracantha, també funcionen prou be. Als oms hem optat per deixar un brot sol al capdamunt i comparar amb els de segon any en que es deixen tots els brots i veure així avantatges i inconvenients.


Així es com esta anat aquest sector del viver aquests dies.
Espero solucionar el tema del genoll i tornar amb mes continuïtat amb les entrades.

Salut
Vicenç B.




dilluns, 3 de juny de 2019

Com passen els anys!! Historia Oliana Bonsai

Des de que vaig començar aquest blog ja han passat mes de quatre anys, la primera entrada va ser amb aquest vídeo sobre el viver 2014 , però el cert es que l'afició al bonsai ja ve de molt temps enrrere.
1985


Ja feia els primers intents de yamadori



1990
Crec recordar que la "col·lecció" no arribava als 10 arbres, alguns ja eren de compra.





D'aquells anys inicials no en queda cap, l'únic i mes antic supervivent es aquest 
Om xines de 1991 comprat en un centre comercial que ja no existeix.

Enllaç Om xines
1991

 Setembre 2018

 Febrer 2019


Uns anys mes, i amb el canvi a una vivenda unifamiliar amb jardí, es van ampliar les possibilitats de tenir una col·lecció mes gran. 


Fins que les necessitats van anar canviant, el jardí va passar a ser el pati de jocs dels nens i va sorgir casi al mateix temps, la opció de disposar d'un terreny compartit amb el meu pare, on expandir l'afició al bonsai fins a límits inassequibles per una persona sola.

Al 2006 començo a reformar l'entrada del pati. Es modifica un petit camí de terra, que hi havia per baixar, en unes escales amples i que no patinin com la terra.


Una vegada posats en obres,  ja es va fer tota una escala per salvar la diferencia de nivells fins a les primeres prestatgeries on es cultivarien els arbres.

Imatges de 2007








Durant els anys següents sempre hi ha hagut alguna obra o modificació per anar ampliant o millorant el pati.
El 2008 es construeixen uns pilars que a banda de poder col·locar-hi arbres fan la funció de barana de les escales

A la paret del davant dels pilars, es munta una prestatgeria on posar mes arbres


Durant aquells dies, alguna calamarsada fa que em centri en construir algun tipus de protecció contra aquest problema. Es va muntar una protecció de malla contra la calamarsa, reforçada amb una estructura de ferro.


En el segon tram d'escales també es van col·locar mes prestatgeries que fessin les dues funcions, barana i espai per arbres


Del 2010 cap aquí, han anat augmentant les prestatgeries, algunes ja existents, s'han agut de modificar, com aquesta gran que es va adaptar per fer d'hivernacle per alguns mes delicats que tenia en aquells moments.


Durant el 2012 s'afegeixen dos grans prestatgeries més.



I altres de petites per anar omplint tots els espais disponibles al costat de les parets


Aquest any, també vam deixar un espai ja preparat per a futures ampliacions, plantar arbres a terra o deixar-ne en caixes de recuperats 


També es va aprofitar per escenari de fotos



Amb aquestes obres del 2012, ja va va quedar tot amb molt espai i els arbres no es molestaven uns als altres.
No va ser fins al 2016 que es va tornar a modificar l'espai deixat el 2012  i poder així encabir una partida molt important d'arbres que va entrar al viver.


Ja amb les experiències anteriors de muntatge de les prestatgeries, algunes es van haver de refer en poc temps. Ara ja les construïm amb una base de formigó que garanteix una millor estabilitat.





Aprofitant aquesta remodelació, es van substituir molts dels altres prestatges, que eren de ceràmiques de la construcció, per taulons de fusta que son mes amables amb els testos.





En aquest temps, també es va crear un sector exclusiu pels pins a ple sol i tots junts


Durant 2017 i 2018 ens em pogut aguantar amb aquest format, sense mes ampliacions o reformes, dedicant tot el temps als arbres.
Però aquest 2019, aprofitant que hem hagut de moure una de les prestatgeries, per que el veí pogués fer unes obres en la paret que separa els dos terrenys. 

Hem modificat una altra de les primeres prestatgeries que vam construir.
Entre els tres prestatges de la següent imatge i quedava un passadís sense sortida


Que hem modificat per fer un pas, amb uns esglaons, cap al passadís de sota



L'altra prestatgeria que es va haver de desmuntar per les obres del veí, es la de la següent imatge


Ara amb aquesta nova paret el meu pati queda mes resguardat del vent i al remoure la prestatgeria hem aprofitat per fer una base de formigó mes solida als pilars de totxos.



Tot just hem posat els taulons al damunt, que ja han quedat plens de testos de cultiu de litre


Ara deixarem passar l'estiu, per poder treure aquest roser que es veu amb les colzades fetes i poder muntar un altre prestatge entre aquest pilar del roser i l'altre pilar que ha quedat als esglaons nous del passadís que hem obert.


i mentrestant  seguirem cultivant...i podant... i pinçant...i adobant... En resum, fent bonsai!!



Vicenç B.