Aquests dies que he estat actualitzant fitxers, m'he adonat que hi ha un bon nombre de plantes de sanguinyol (cornus sanguinea) al viver.
Crec que el sanguinyol es una planta poc experimentada en bonsai, no es veu amb facilitat ni en exposicions, ni en col·leccions ni ningú en parla enlloc.
A OlianaBonsai ja fa alguns anys que estic fent probes i la veritat es que es una planat prou apta per incorporar a les col·leccions dels entusiastes del bonsai. Es un caduc de fàcil cultiu i fàcil reproducció tant de esqueix com per murgó, funciona tant be que ja no he provat de plantar llavors, primer per que no en tenia i segon per que fins a aquest any no han fet flors i fruits i encara no estan madurs, però tot i així tampoc crec que en planti.
A les riberes dels rius es com una mala herba que acaba taponant el curs de l'aigua, encara que a simple vista nomes semblin un munt de troncs i brots rectes sense interès, la gracia està en el sistema radicular que per sota terra te formes rebuscades i que després en els tests rebrota per tot arreu podent així anar formant un ramatge en aparença d'un arbre, ... dic en aparença, per que al cap i a la fi l'espècie en concret no es un arbre com a tal si no un arbust o una mata gran.
Resumint una mica i elogiant les virtuts: fa flors i fruits que van canviant amb les estacions, redueix la fulla amb facilitat sense necessitat de defoliats i amb coloracions de tardor, es de fàcil cultiu, fàcil reproducció, al ser de ribera li agrada l'aigua però no es necessari posar un plat a sota que reculli aigua, es pot aguantar fàcilment amb el reg diari o habitual.
I tot seguit les fotos que he actualitzat del grup de plantes que van progressant, (unes mes que altres) en funció dels anys que porten de cultiu al nostre pati.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada