Ja hem començat el 2020, en el meu cas, amb no gaire bon peu. Ja estava prevista una operació del genoll, els primers dies de gener.
Com que esta previst d'estar alguna setmana sense poder fer res als bonsais i no saber que publicar al blog ara que tinc temps, he pensat en fer un resum dels treballs fets els dos últims mesos de 2019.
Ja s'havien publicat a facebook sense massa explicacions, sols algunes imatges, aquí intentaré donar algunes explicacions del que s'ha fet en cada treball, alguns molt senzills.
El segon cap de setmana de novembre es mostrava aquesta figuera (ficus cárica), en la mostra anual que fa el club bonsai Balaguer (del que soc soci) durant les festes locals.
L'arbre estava a pocs dies de caure la fulla, moment en que aprofito per fer una poda per ordenar el ramatge que ha crescut durant l'any i despuntar totes les rames que quedin d'aquesta ordenació.
Potser es difícil de veure en les imatges, anterior sense les fulles i posterior amb les podes fetes.
Es un treball senzill i poc espectacular, que no es publica massa o gens.
El següent treball, va ser aquest arbre poc habitual.
El salze ploraner (salix babilonica) es una raresa també en el meu jardí, ara ja sols hi ha un.
El treball d'aquests dies de finals d'any es també senzill, es tracta de "pentinar" les rames fines.
Ordenat amb el filferro el ramatge, l'arbre presenta la imatge mes similar als grans salzes de les riberes.
No podo casi cap rama, fins que no torni a rebrotar, per que te una tendència a assecar rames i puntes de rama en el lloc mes inesperat, així que val mes esperar i despres de la brotació refer els volums amb les rames que ja tenim filferrades i sense les rames mortes.
Una altra espècie caduca que va passar per la perruqueria es aquest roure (quercus faguinea).
També es un treball senzill: treure la fulla seca, que no cau per si sola fins que comença a moure els brots nous; una petita poda per ordenar rames i treure les que no es necessiten i per últim un lleuger filferrat de les rames que ho necessitin solament.
Tot seguit ens vam posar amb els faig (fagus sylvatica). Al igual que el roure, també els hi costa tirar la fulla.
Per aquests quatre faigs els treballs han estat igual que en el roure anterior pel que fa a l'ordre de tasques, sols alguns s'han filferrat mès intensament per posicionar i poder aprofitar mes rames i contribuir així a una mès espessa ramificació.
En la foto següent es veu l'arbre anterior a la dreta, que s'ha deixat filferrat dos brots als extrems de dues branques per fomentar el creixement d'aquestes.
El de l'esquerra de la foto anterior es el que segueix. Sembla per les fotos següents que l'ordre no esta prou aconseguit, però crec que es mes un efecte òptic i de mal fotògraf.
Amb els faigs es van acabar els caducs, no surten tots aquí, sols els que han quedat fotografiats.
mostra suficient per entendre que els treballs en els caducs no son tan espectaculars ni instantanis com en les coníferes.
Després dels caducs ens vam dedicar a ordenar alguns pins (pinus sylvestris)
Els treballs que es fan aquí, en els arbres que ja s'han modelat alguna vegada, no es gaire diferent dels caducs:
Retirem l'agulla vella, deixant només l'agulla del últim any.
Podem les branques mal posicionades, principalment els grups de tres.
Posem filferro i posicionem les rames.
El mateix procés en aquesta cascada, pero abans de tot i no mès si fa falta, treballar les parts de fusta morta o la creació d'aquesta.
En aquest cas es va fer una part de shari en el tronc per acabar de mantindre a lloc els dos troncs principals amb l'ajuda de la cicatrització de la ferida i així poder retirar les brides que ara actuen com a tensor.
El següent es la segona vegada que es filferra, a diferencia dels dos anteriors que ja van per la tercera.
La diferencia important en la quantitat de vegades que es filferren es que cada vegada els diàmetres del filferro son mes petits.
Aixó passa per que els calibres mes grans es poden deixar a les rames mès temps que els petits sense que marquin, així aquestes rames grans mantenen mès la posició que les petites
En aquest encara s'ha hagut de posar calibres grans.
En els dos següents ja molt menys o casi gens de calibres grans.
Altra cosa va ser el últim treball de l'any, que no s'ha publicat enlloc.
Aquest es un arbre que no s'havia modelat mai, els únics treballs que porta son uns
autoempelts i la retirada d'una malformació que tenia en la rama caiguda de l'esquerra que es va haver de matar despres de fer l'empelt a la base per substituir-la.
En aquest cas, la idea prevista era la de compactar l'arbre i fer-ho mes baix, a la imatge feia mes d'un metre d'alçada.
Aquest treball tan agressiu i dràstic, només es pot fer quan l'arbre creix amb força i salut.
Com a mesura de prudència, s'ha optat per fer només la part del tronc principal i el començament de les rames principals, la resta ja es definiria segons la evolució de l'arbre durant l'any que ve o el següent.
Fins aquí aquest resum de final d'any, quan pugui tornar a caminar amb normalitat continuarem amb treballs sobre els arbres del viver. Mentrestant intentaré publicar d'imatges i assumptes guardats.
Vicenç B.
