Des de que vaig començar aquest blog ja han passat mes de quatre anys, la primera entrada va ser amb aquest vídeo sobre el viver 2014 , però el cert es que l'afició al bonsai ja ve de molt temps enrrere.
1985
Ja feia els primers intents de yamadori
1990
Crec recordar que la "col·lecció" no arribava als 10 arbres, alguns ja eren de compra.
D'aquells anys inicials no en queda cap, l'únic i mes antic supervivent es aquest
Om xines de 1991 comprat en un centre comercial que ja no existeix.
Enllaç Om xines
1991
Setembre 2018
Febrer 2019
Uns anys mes, i amb el canvi a una vivenda unifamiliar amb jardí, es van ampliar les possibilitats de tenir una col·lecció mes gran.
Fins que les necessitats van anar canviant, el jardí va passar a ser el pati de jocs dels nens i va sorgir casi al mateix temps, la opció de disposar d'un terreny compartit amb el meu pare, on expandir l'afició al bonsai fins a límits inassequibles per una persona sola.
Al 2006 començo a reformar l'entrada del pati. Es modifica un petit camí de terra, que hi havia per baixar, en unes escales amples i que no patinin com la terra.
Una vegada posats en obres, ja es va fer tota una escala per salvar la diferencia de nivells fins a les primeres prestatgeries on es cultivarien els arbres.
Imatges de 2007
Durant els anys següents sempre hi ha hagut alguna obra o modificació per anar ampliant o millorant el pati.
El 2008 es construeixen uns pilars que a banda de poder col·locar-hi arbres fan la funció de barana de les escales
A la paret del davant dels pilars, es munta una prestatgeria on posar mes arbres
Durant aquells dies, alguna calamarsada fa que em centri en construir algun tipus de protecció contra aquest problema. Es va muntar una protecció de malla contra la calamarsa, reforçada amb una estructura de ferro.
En el segon tram d'escales també es van col·locar mes prestatgeries que fessin les dues funcions, barana i espai per arbres
Del 2010 cap aquí, han anat augmentant les prestatgeries, algunes ja existents, s'han agut de modificar, com aquesta gran que es va adaptar per fer d'hivernacle per alguns mes delicats que tenia en aquells moments.
Durant el 2012 s'afegeixen dos grans prestatgeries més.
I altres de petites per anar omplint tots els espais disponibles al costat de les parets
Aquest any, també vam deixar un espai ja preparat per a futures ampliacions, plantar arbres a terra o deixar-ne en caixes de recuperats
També es va aprofitar per escenari de fotos
Amb aquestes obres del 2012, ja va va quedar tot amb molt espai i els arbres no es molestaven uns als altres.
No va ser fins al 2016 que es va tornar a modificar l'espai deixat el 2012 i poder així encabir una partida molt important d'arbres que va entrar al viver.
Ja amb les experiències anteriors de muntatge de les prestatgeries, algunes es van haver de refer en poc temps. Ara ja les construïm amb una base de formigó que garanteix una millor estabilitat.
Aprofitant aquesta remodelació, es van substituir molts dels altres prestatges, que eren de ceràmiques de la construcció, per taulons de fusta que son mes amables amb els testos.
En aquest temps, també es va crear un sector exclusiu pels pins a ple sol i tots junts
Durant 2017 i 2018 ens em pogut aguantar amb aquest format, sense mes ampliacions o reformes, dedicant tot el temps als arbres.
Però aquest 2019, aprofitant que hem hagut de moure una de les prestatgeries, per que el veí pogués fer unes obres en la paret que separa els dos terrenys.
Hem modificat una altra de les primeres prestatgeries que vam construir.
Entre els tres prestatges de la següent imatge i quedava un passadís sense sortida
Que hem modificat per fer un pas, amb uns esglaons, cap al passadís de sota
L'altra prestatgeria que es va haver de desmuntar per les obres del veí, es la de la següent imatge
Ara amb aquesta nova paret el meu pati queda mes resguardat del vent i al remoure la prestatgeria hem aprofitat per fer una base de formigó mes solida als pilars de totxos.
Tot just hem posat els taulons al damunt, que ja han quedat plens de testos de cultiu de litre
Ara deixarem passar l'estiu, per poder treure aquest roser que es veu amb les colzades fetes i poder muntar un altre prestatge entre aquest pilar del roser i l'altre pilar que ha quedat als esglaons nous del passadís que hem obert.
i mentrestant seguirem cultivant...i podant... i pinçant...i adobant... En resum, fent bonsai!!
Vicenç B.
