L'any 2010 el company Eduard de Manresa va aconseguir fer nàixer pinyons de pi roig (sylvestris) en una jardinera de plàstic.
Després de parlar-ne varies vegades, accepto la proposta de trasplantar-los i repartir-los.
Al març de 2013 me'ls entrega durant la Expo Nishikiten a les Franqueses del Vallés.
Aquell mateix mes de març em poso a trasplantar-los.
Aquell mateix mes de març em poso a trasplantar-los.
En total en va sortir 47 pins i una acàcia que es van trasplantar a testos de litre de plàstic negre, excepte els que es va quedar ell que els vam posar en tests mes petits rodons.
Després de separar-los tots, es van deixar dins del cubell de la terra esperant a fer la mescla pel trasplantament.
Es va fer així, per poder aprofitar part de la terra que ja tenien amb les corresponents micorrizas i facilitar d'aquesta manera que visquin tots.
Després de garbellar la terra, es va afegir 3 vegades mes de la mateixa quantitat de kiryu. En total es van preparar uns 40 litres de terra, 30 de Kiryu i 10 de la que portaven.
Per plantar-los de nou es van retallar les arrels molt poc, nomès les mes llargues. A la base del tests es va posar una capa d'un dit de lutita gruixuda per drenatge. I un darrera un altre...
Fins a fer-los tots. Un bon reg i als prestatges de cultiu.
Del 2013 cap aquí, s'han anat fent algunes operacions com podes, filferrats, mekiris i un trasplantament que es va fer el 2015, sense desfer gens el pa de terra, sols afegir terra a la base i als costats en el mateix test.
Fins aquest 2018, el nombre s'ha anat reduint, amb les visites al viver de amics i coneguts que els agraden els pins, tot i que no era la intenció de vendre'ls encara, se'ls han anat emportant.
En l'actualitat en queden 15, i aquests dies de finals de setembre m'he decidit a fer-los un repàs. Treure el que sobrava, filferrar alguns, reposicionar algunes rames, aprofitar algunes per jins, una mica de tot i repartit entre tots.
Aquests dies i ara que ja n'hi ha pocs, ja els he numerat i començarem un historial per cada un.
L'ordre que segueix ja sera el nombre que tindran en el futur.
A principi de l'any que ve ja portaran 4 anys sense trasplantar, potser podrien passar 4 mès, però ja comencen a sortir moltes arrels per davall del test, alguns ja comencen a tenir una certa gracia i si apareixen alguns brots de mès... potser que ja els trasplanti a tests ceràmics de bonsai.
Plans de futur... ja veurem.
Vicenç B.
Tenen molt bona pinta
ResponEliminaDe ben segur que sortiran bones peces
I la stisfaccios de sàpiguen segur que són de llavor
Bona feina company
DALUT
Van fent, tampoc estic massa per ells, tot i així ja n'ha marxat molts sense estar gaire formats.
EliminaLo de llavor es innegable i dona molta satisfacció saber que no han estat manipulats per ningú mes... ni la natura.
Ara que ja estaran numerats, ja aniran surtin de tant en tant.
Salut i gracies!!
Bona feina Vicenç , cuan ens veiem de nou si t'en quedan en vui algun dels mes avançats.
ResponEliminaUna abraçada
Ok, ja els pots anar triant, nomes queden aquests
EliminaGuardam el segon começant per abaix o l'ultim
ResponEliminaVal guardats, ja triaràs quin.
Elimina