Cercar en aquest blog

dijous, 4 d’octubre de 2018

Sylvestris de llavor

L'any 2010 el company Eduard de Manresa va aconseguir fer nàixer pinyons de pi roig (sylvestris) en una jardinera de plàstic.


Després de parlar-ne varies vegades, accepto la proposta de trasplantar-los i repartir-los.
Al març de 2013 me'ls entrega durant la  Expo Nishikiten a les Franqueses del Vallés.

Aquell mateix mes de març em poso a trasplantar-los.




En total en va sortir 47 pins i una acàcia que es van trasplantar a testos de litre de plàstic negre, excepte els que es va quedar ell que els vam posar en tests mes petits rodons. 


Després de separar-los tots, es van deixar dins del cubell de la terra esperant a fer la mescla pel trasplantament.






Es va fer així, per poder aprofitar part de la terra que ja tenien amb les corresponents micorrizas i facilitar d'aquesta manera que visquin tots.




Després de  garbellar la terra, es va afegir 3 vegades mes de la mateixa quantitat de kiryu. En total es van preparar uns 40 litres de terra, 30 de Kiryu i 10 de la que portaven.






Per plantar-los de nou es van retallar les arrels molt poc, nomès les mes llargues. A la base del tests es va posar una capa d'un dit de lutita gruixuda per drenatge. I un darrera un altre...





Fins a fer-los tots. Un bon reg i als prestatges de cultiu.



Del 2013 cap aquí, s'han anat fent algunes operacions com podes, filferrats, mekiris i un trasplantament que es va fer el 2015, sense desfer gens el pa de terra, sols afegir terra a la base i als costats en el mateix test.
Fins aquest 2018, el nombre s'ha anat reduint, amb les visites al viver de amics i coneguts que els agraden els pins, tot i que no era la intenció de vendre'ls encara, se'ls han anat emportant.
En l'actualitat en queden 15, i aquests dies de finals de setembre m'he decidit a fer-los un repàs. Treure el que sobrava, filferrar alguns, reposicionar algunes rames, aprofitar algunes per jins, una mica de tot i repartit entre tots.

Aquests dies i ara que ja n'hi ha pocs,  ja els he numerat i començarem un historial per cada un.
L'ordre que segueix ja sera el nombre que tindran en el futur.
















A principi de l'any que ve ja portaran 4 anys sense trasplantar, potser podrien passar 4 mès, però ja comencen a sortir moltes arrels per davall del test, alguns ja comencen a tenir una certa gracia i si apareixen alguns brots de mès... potser que ja els trasplanti a tests ceràmics de bonsai.

Plans de futur... ja veurem.
Vicenç B.



6 comentaris:

  1. Tenen molt bona pinta
    De ben segur que sortiran bones peces
    I la stisfaccios de sàpiguen segur que són de llavor
    Bona feina company
    DALUT

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van fent, tampoc estic massa per ells, tot i així ja n'ha marxat molts sense estar gaire formats.
      Lo de llavor es innegable i dona molta satisfacció saber que no han estat manipulats per ningú mes... ni la natura.
      Ara que ja estaran numerats, ja aniran surtin de tant en tant.

      Salut i gracies!!

      Elimina
  2. Bona feina Vicenç , cuan ens veiem de nou si t'en quedan en vui algun dels mes avançats.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Guardam el segon começant per abaix o l'ultim

    ResponElimina