Un cap de setmana intens el que ha passat. Coincidien aquest cap de setmana dues exposicions interessants de veure. Una mica distanciades en el territori espanyol, però que m'ho fet venir be per poder-les visitar; una dissabte i l'altra diumenge.
El divendres a mig mati direcció Fuenlabrada, Congres Nacional de l'Asociacion del Bonsai Español 2018. Aquesta associació de recent creació,(2 anys) s'aventura a fer una exposició nacional de alt nivell. Arbres vinguts de totes parts del territori espanyol, s'han pogut veure aquest cap de setmana a les instal·lacions de la biblioteca municipal, concretament en el barri de Loranca.
Una exposició de molt nivell, amb tot luxe de detalls i moltes activitats diverses per als assistents que no han tingut temps d'avorrir-se.
Una afluència de públic constant es repartia pels diferents espais, prou amples per gaudir d'una bona visió de les composicions
En general tot molt be, en acabar el dia un bon sopar de gala, entrega de premis als guanyadors i a dormir que diumenge tocava matinar.
A les 6 del mati carretera enllà, cap a València i Alcalá de Xivert a veure la Sakka Ten.
Una exposició que m'agrada de visitar, a la que no he faltat en les darreres edicions i en que sempre m'he emportat alguna cosa positiva en els meus coneixements.
En aquesta ocasió la visita ha estat mes breu que en anteriors edicions, tot i així ho hem passat força be saludant moltes amistats i contemplant les composicions de l'exposició.
Igual que en l'anterior, no hi ha fotos de tot, qui ho vulgui veure be, que hi assisteixi que es la millor manera de veure-ho.
El divendres a mig mati direcció Fuenlabrada, Congres Nacional de l'Asociacion del Bonsai Español 2018. Aquesta associació de recent creació,(2 anys) s'aventura a fer una exposició nacional de alt nivell. Arbres vinguts de totes parts del territori espanyol, s'han pogut veure aquest cap de setmana a les instal·lacions de la biblioteca municipal, concretament en el barri de Loranca.
Una exposició de molt nivell, amb tot luxe de detalls i moltes activitats diverses per als assistents que no han tingut temps d'avorrir-se.
Una afluència de públic constant es repartia pels diferents espais, prou amples per gaudir d'una bona visió de les composicions
Les aglomeracions s'han produït quan han passat a fer les valoracions d'alguns arbres els mestres, Koji Hiramatsu i Marco Invernizzi, molts assistents volien escoltar però el so no arribava gaire lluny
Els arbres, en la seva majoria de mides grans o molt grans, eren tots de un nivell molt bo, ben presentats i un aspecte que m'ha agradat molt es que tenien el seu espai es a dir que no estaven apretats com sol passar moltes vegades.
No he fet fotos de tots, ni tan sols d'una majoria, les xarxes socials n'aniran plenes i no cal estar repetint tanta foto, considero que lo millor es anar a visitar-ho al lloc.
Una part de l'exposició dedicada a ceràmiques de qualitat i antigues
I com no podia ser d'altra manera, demostracions durant casi totes les hores del dia. Un concurs de noves promeses, que se m'ha passat de fotografiar, també en la mateixa sala, altres conferencies, tallers i activitats a les que no he pogut assistir o se m'han passat directament.
Una cosa que si he trobat a faltar era la part comercial, un "mercadillo" es una part de qualsevol esdeveniment de bonsai que fa molt bon ambient.
En aquesta ocasió crec que les traves han vingut mes per les normatives municipals que per l'organització.
En general tot molt be, en acabar el dia un bon sopar de gala, entrega de premis als guanyadors i a dormir que diumenge tocava matinar.
A les 6 del mati carretera enllà, cap a València i Alcalá de Xivert a veure la Sakka Ten.
Una exposició que m'agrada de visitar, a la que no he faltat en les darreres edicions i en que sempre m'he emportat alguna cosa positiva en els meus coneixements.
En aquesta ocasió la visita ha estat mes breu que en anteriors edicions, tot i així ho hem passat força be saludant moltes amistats i contemplant les composicions de l'exposició.
Igual que en l'anterior, no hi ha fotos de tot, qui ho vulgui veure be, que hi assisteixi que es la millor manera de veure-ho.
Un estil diferent de l'anterior, en el que el factor concurs no hi es present.
Tampoc hi falten les tradicionals demostracions de profesionals del bonsai i mestres japonesos
Aquí si que el "mercadillo" a contribuït a dinamitzar les jornades mantenint bona part del públic entretingut buscant i rebuscant alló que li fa falta...
Aquesta vegada unes figures que s'han pujat a la bossa.
Resumint: Un cap de setmana molt atapeït, molt cansat de fer kilòmetres i en aquests moments no se si tindre ganes de tornar-ho a repetir en propers anys.
Vicenç B.
