Sabina 2

Aquesta també s'ha aclarit en aquests dies, pro com que el que us vull explicar d'aquest arbre es una altra operació que es va fer el 2013 i ara es poden veure els resultats, aprofitaré per explicar-vos la historia completa.

Aquesta sabina phoenicea va ser recuperada l'agost de 2009 i plantada en aquesta caixa de porexpan.

2010

En la caixa es va estar dos anys i mig agafant forces, passat aquest temps, al febrer de 2012, es va trasplantar a un test ceràmic de bonsai amb una mescla de terres: akadama, volcànica, pómice i carbó vegetal. I en vista del quantitat d'arrels que havia fet en aquests dos anys i mig es planteja el proper trasplantament pel 2015.

setembre 2012

En aquesta nova ubicació es deixa passar tot un any i vuit mesos. A l'octubre de 2013 em decideixo a fer una operació important per l'arbre. Es tractaria de doblegar, cap a la dreta, les dues branques gruixudes en que es bifurca el tronc principal.

Abans de començar li trec un tros de fusta morta en la que hi havia una petita vena viva que circulava la saba en sentit invers.

Aquesta es la ferida que va quedar.

El primer que em feia falta era un lloc ferm on subjectar els tensors despres de doblegar les branques.

Vaig optar per col·locar aquesta barra de ferro clavada al substrat i fermada al tronc amb una protecció per no malmetre la vena viva.

Abans de fer res mes vaig posar la ràfia en aigua que agafi humitat. 

Una vegada humida ja es pot col·locar al lloc on es farà la torsió

Em va fer falta una altra barra de ferro per poder fer palanca a la primera branca que vaig intentar doblegar.

I ja va quedar fermada al lloc. 

Al fer la segona branca em vaig adonar que m'havia saltat algunes imatges importants per poder entendre el procés.

No es qüestió de doblegar la rama a la brava, abans s'han de fer algunes ferides per separar una part de les vetes de la fusta. Aquí van ser unes ferides longitudinals, en forma de creu a la secció, en uns 10 cm. de longitud

I ja despres de les ferides es pot posar la ràfia, ben ajustada,  i doblegar com si retorcés la branca.

Després d'aquest treball de l'octubre de 2013, l'arbre es deixa tranquil fins a l'agost de 2014, sense pinçats ni podes per tal de que es recuperi del tràngol.

Agost 2014

Es durant l'agost del 2014 que es planteja un pas mes en la formació d'aquest arbre. Sense desfer el muntatge del 2013, em poso a filferrar les rames, distribuint-les en una sola copa que arribi el sol a tot arreu.

El febrer de 2015 es trasplanta al mateix test amb la mateixa terra que duia, només garbellada i a la que s'ha hagut d'afegir una part de pómice nova i carbó vegetal.

Com que el creixement de les arrels durant aquest tres anys a estat prou bo, pro encara n'hi cabien mes allargarem el pla de trasplantament un any o dos mes.

2015

I aquest maig de 2016, despres de dos anys i set mesos, he tret la ràfia que protegia les ferides que es van fer per poder doblegar les branques.

El resultat sembla prou bo. Les ferides queden dissimulades amb el moviment de les vetes, ara deixaré els tensors i la barra de ferro fins al proper trasplantament. Durant aquest temps intentaré dissimular els talls de les branques velles, fent que semblin naturals i també fomentar la brotació interior per poder substituir les branques llargues i poder reduir la copa.

Vicenç B.