Al 2023, vaig comprar al meu amic Kurro, sis plançons de pi roig que tenien uns 10 anys de cultiu en tests. Eren rectes com pals d'escombra i sense saber si mai en faríem res, vaig començar per eliminar totes les rames menys les dues mes properes al substrat.
Ara, tres anys després, que ja s'han refet d'aquella esporga i s'han adaptat al meu cultiu me'ls he començat a mirar per projectar-los a futur.
Aquest primer que ha passat pel taller, m'ha recordat a una operació que vaig fer el 2007 a un altre pi, concretament (el podeu veure en aquest enllaç) Pi roig núm. 2. A on mitjançant uns talls en forma de falca, davall de la base de la primera rama, es va aconseguir abaixar-la i que resultés una imatge natural.
He de dir, que ara passats 20 anys no s'hi coneix res.
Doncs avui, he rememorat aquell treball en aquest pi, però no per abaixar una rama, si no per pujar-la i que amb el temps faci la funció de cimall.
M'he entretingut una mica a documentar-ho amb fotos, per que tot i que es publiquen aquest treballs en altres llocs després sempre es complicat de retrobar-los, ...pensava que ho havia publicat en l'entrada de l'altre pi el 2016, però analitzant-ho be el bloc es va crear el 2014 i el treball en el pi núm.2 es va fer entre el 2009 - 2012, i si es va fer alguna foto segurament que s'ha perdut en el temps.
Abans del treball
Aquest pi sols te dues rames importants. L'esquerra, que es una mica mes alta, serà el cimall i la dreta serà una rama principal.
Per davall d'aquestes hi ha altres branquetes, que ara es deixen per engreixar el tronc i si alguna agafa importància potser es pugui aprofitar pel disseny final.
La tècnica en qüestió es molt senzilla, per poder pujar la rama amb seguretat i quedi ben dissimulat, hem de retirar una part de la fusta (en forma de formatget) del lloc cap a on vulguem moure la rama. En aquest cas de la part superior per aixecar la rama cap adal.
En l'altra ocasió que varem fer aquest treball i era per baixar la primera rama, el tall va ser per sota.
El tall ha de ser tant profund, com mes de mitja rama, vigilant que no se'ns trenqui del tot, ha de quedar suficientment mobilitat per després pujar-la i que els canviums es toquin per tornar-se a soldar.
Només amb el tall de la serra no es suficient per que l'angle de la rama faci un canvi significatiu. Hem d'augmentar aquesta retirada de fusta en un angle mes gran. Ara que la rama esta debilitada, millor retirar la fusta amb un ganivet ben esmolat i de mica en mica.
Amb una bona obertura, si es pot moure la rama a la posició desitjada i amb la seguretat de que tot anirà be.
Fixem la rama en una posició que els canviums es toquin i quedi ben subjectada.
Protegirem la ferida per tal de que no s'assequi i tampoc hi entri humitat al regar o de la nit.
El treball de moure la rama ja esta fet, sols es qüestió de temps que s'ajunti i puguem passar a altres treballs.
Un dels que encara hem pogut fer ara i que li convenia molt, era una aclarida de brots i fulles que ja començava a estar molt dens.
Aquí sota, ja aclarit de fulles i brots amb una possible posició de futur, no cal dir, que el tronc sec es retirarà totalment, ara encara ha d'aguantar un temps per que soldi la branca/cimall.
Salut,
Vicenç B.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
%20Juny%202015%20(1).JPG)
%202%20Agost%202005.jpg)
.jpg)
%20Febrer%202019%20(2).jpg)
%2018%20Setembre%202007.jpg)
