Taules 50, 51, 52, 53 i 54

Aquests dies, ahir que plovia, tot posant ordre al garatge, em vaig trobar amb alguns projectes aparcats, del tema de les tauletes.

Aquesta taula és un d'aquests projectes que ja feia molts anys que estava en aquest estat, li faltava acabar-la de refinar i pintar, no era massa feina, així que m'he decidit a acabar-ho.

Taula Núm. 51

És fusta de Niangón i te uns mides de  28 x 17,5 x 4 cm.

També estaven aparcades dues peces petites de noguer americà, per exposar plantes d'accent o acompanyaments diversos.

Aquesta  primera (Núm. 52), que ja tenia la forma feta, ha estat rebaixada del canto pels dos costats....

per poder recrear un efecte de ondulació en tot el perímetre.

Aquesta serà reversible, si es posa l'objecte just al damunt de la numeració gravada.

Te unes mides de 25 x 14 x 0,5 cm.

Per l'altra cara s'ha texturitzat el rebaix per tal de que no siguessin iguals les dues cares

acabada i pintada

L'altra es una mica diferent, sols es pot mostrar d'una cara i en dos sentits.

Cara de davall (Núm. 53)

el cantell es mes uniforme i també texturitzat, un petit rebaix separa la textura de la superficie.

 

Cara de sobre sense pintar, te unes mides de 23 x 13,5 x 0,5 cm.

Ja pintat i en els dos sentits

Una altra que també estava pendent d'acabar de fa molt temps, és aquesta altra peça de fusta de iroko, que ja estava casi acabada, sols faltava pintar.

 Núm. 50,  te unes mides de 49 x 24 x 1 cm.

En aquest cas no tinc cap imatge del procés, es com l'anterior, aquí esta sense pintar però ja tenyida de davall i el canto texturitzat.

Ja pintat i en els dos sentits en que es pot mostrar

I la del Núm. 54 no es una creació nova si no que es una reparació de la Núm. 27 que va patir un cop en un dels cantells.

Aprofitant que es tenia que reparar he pensat de partir-la i fer dues, perque la 27 era molt gruixuda per exposar, aquest tipus de peces solen ser mes fines.  

Núm. 27, originalment era de 27 x 20 x 1,6 cm.

L'hem partit pel mig

He numerat l'altra meitat

Pulir i pintar les cares que han quedat amb fusta verge 

Ara la Núm. 27 medeix 27 x 19,5 x 0,5 cm.

 la que ha sortit nova serà la Núm. 54, medeix 25 x 17 x 0,5 cm. de roure americà

Vam aprofitar be el dia, no ens vam mullar i hem acabat cinc projectes que teniem encallats de feia molt temps.

Vicenç B.

Trasplants amb el mestre

El dia de Sant Josep vam tenir la agradable ocasió de poder ajudar al nostre mestre a realitzar uns trasplantaments.

Concretament van ser dos exemplars de llentiscle: un de grans dimensions i un altre una mica mes petit,  ja amb mes anys de cultiu i establert en un test ceràmic de bonsai. 

El dia comença completament ennuvolat i sense veure el sol, en part millor per no patir calor. Ens posem de cara a la feina, orientats pel mestre en els pasos a seguir, per no deixar-nos la esquena.

Sense aixecar l'arbre en cap moment del banc de cultiu, el tombem i intentem de treure'l de les dues caixes de fruita en que s'havia cultivat els últims anys.

Una bona part de la terra ja va caure sola, tot i així encara sobrava molt pa d'arrels per encabir-lo en el nou test. Per retallar-ho sense esforç, ens vam ajudar de maquinaria potent, una serra de sable makita va reduir ràpidament les arrels a la mida del test. Una tècnica que no havia vist mai.

Algunes proves per acabar d'ajustar-ho...

I ja el vam col·locar una altra vegada al seu lloc per acabar de posar la terra, subjectar-lo al test, i ...

treballar en una millor posició per l'esquena.

Ja reomplert de terra i... 

amb l'ajuda d'un raig d'aigua a pressió de xarxa, l'arbre ja va quedar molt subjecte i sense lligar-lo amb filferro. Una altra tècnica que no havia vist mai.

Al final, si vam posar un filferro per la part exterior del test, lligant-lo als jins, potser que no hi feia falta peró semblava mes segur.

Ja ben subjecte, es va defoliar i ...

netejar amb la karcher la part de la base que ha quedat exposada i alguns forats on encara hi havia terra encastada.

Despres de tot, un briefing de com ha anat tot i plantejar si en fem algun més ... que encara era mig mati

Aprofitant que aquest sistema es molt ràpid i eficient, es va decidir de fer-ne un altre que ja li feia falta, portava 10 anys en el test i s'estava debilitant. Els pasos van ser els mateixos

No mes que aquest ja era mes manejable

En aquest cas que la terra estava mes compacta ens vam ajudar de la karcher per netejar i desfer part de les arrels, tant per davall com per damunt

I netejar el mateix test on el vam tornar a col·locar

injectar la terra amb pressió d'aigua,...

un defoliat i potser 10 anys mes ... qui sap.

Va ser un dia força productiu; es van trasplantar alguns arbres, vam aprendre coses  noves de primera ma, es va gaudir d'un matí molt entretingut i el mestre Josep Mª Miquel va aprofitar per fer algunes fotos per un proper numero de la revista Bonsai Pasion, 

Aquest numero, parla en exclusiva sobre els llentiscles (pistacia lentiscus), anomenats també mates.

Una publicació molt interessant on es recull en aquest numero tots els diferents aspectes i experiències viscudes en 20 anys de cultiu d'aquesta espècie en bonsai... no massa popular però si molt valida.

Esperem que despres d'aquesta publicació millori la popularitat!!

Des d'aquest humil blog vull donar les gracies, aquí públicament, al meu mestre per els coneixements rebuts i agrair-li la confiança posada en nosaltres per ajudar-lo a dur a terme aquests treballs en els seus arbres.

Ara que la revista ja ha sortit publicada, faig també públic aquest post d'agraïment, que ja tenia mig preparat des d'aquell dia dels trasplantaments.

Gracies Mestre, Josep Mª Miquel.

Vicenç B.

Dia de visites

 Aquest dimecres passat vam tenir una visita programada als vivers de bonsai d'Oliana, (el meu i el de l'Ernest)

A primera hora del mati, ja ens vam trobar per esmorzar aquí al poble i despres poder passar tot el mati de bonsais sense interrupcions.

Ens van venir a veure quatre socis de la Associació de bonsai del Valles que havien concertat una cita dies abans. El matí es va passar volant, com sempre que ve algun grupet mes o menys organitzat. El que ens passa sempre, que entre comentar diferents aspectes d'aquest "mundillo", mirar i remirar un viver i l'altre, fer alguna adquisició (tots sabem el que costa decidir-se), se'ns acaba el matí sense adonar-nos de com gaudim d'aquesta afició.

Des de aquest blog vull agrair la visita en nom meu i de l'Ernest als companys d'afició de la Associació de bonsai del Vallès. L'associació no es la primera vegada que ve, però alguns d'aquests socis si i això es d'agrair, que els uns per els altres s'engresquin a visitar altres llocs i conèixer altres bojos d'afició distants en el territori.

Gracies i torneu sempre que volgueu, sereu ben rebuts. 

Vicenç B.