No s'explica massa com sanar grans ferides en bonsai, tampoc aquí en farem cap tesis doctoral.
Simplement unes imatges amb algun comentari, de com ho faig als meus arbres.
L'arbre de la primera proba que vaig fer, es un faig amb una ferida de casi 9 cm, de la reducció que es va fer en el tronc principal quan el van recuperar (nomes fa deu anys que esta en la meva col·lecció)
Em vaig posar amb els treballs per tancar la ferida el 2021, cansat d'esperar que s'anés tancant sola i no es movia casi gens d'un any a l'altre.
Ara es pot veure, per la cicatriu, com era originalment i com està a dia d'avui, crec que aquest any ja tancarà del tot sobradament.
El que faig es relativament fàcil. Hi ha diferents casuístiques amb algunes petites variacions que aplicant la lògica es fàcil d'entendre.
En una ferida gran o una de mes petita lo primer que faig es sanejar la fusta podrida i ferir de nou tot el perímetre de la ferida
En la imatge anterior, hi ha dos tipus de ferides. Una gran, que ja s'està treballant de l'any passat i una de mes petita que es veu ja sanejada.
Aquesta ferida que podriem considerar com mitjana/petita, la tracto sols amb la pasta japonesa, tipus plastilina, per a caducs que coneix tothom i paper d'alumini adhesiu per damunt que veurem mes endavant.
La ferida gran, com que ja es va sanejar la fusta interior i la cicatriu ja ha muntat damunt de la fusta, no fa falta tornar a sanejar la fusta, simplement torno a ferir la cicatriu en tot el seu perímetre...
(en la següent imatge, la nova ferida nomes es a la part dreta)
... i posar-hi pasta tipus plastilina, per tapar la nova ferida. A la part central, que els primers anys, havia tractat amb polisulfur per que no es fes malbé la fusta (aquest color tirant a blanc de la fusta).
L'any passat vaig començar a provar-ho de conservar amb altre tipus de pasta cicatritzant, mes semblant a una pomada i es pot aplicar amb un pinzell sense cap dificultat, tapant tots els porus.
Aquesta següent imatge, es d'una altra ferida on la pasta ja esta seca i ja es pot posar la cinta adhesiva d'alumini.
També pot ser que la ferida sigui feta recentment, en aquest cas també faig els mateixos passos que he dit fins ara.
Altre tema es que la ferida sigui molt vella i no s'hagi tractat mai la fusta morta i aquesta estigui podrida o amb una textura tipus suro. En aquest cas intentarem sanejar tot el que es pugui fins a trobar fusta bona, però llavors ens pot passar que ens quedi un gran forat molt per davall del llavi de la cicatriu i en aquesta situació el llavi de la cicatriu no pot avançar.
En la següent foto, el forat de la ferida, que ja esta mig tapat, fa uns 2 cm. de fons.
La opció que vaig aplicar, a les primeres dues imatges i que ara he tornat a repetir, es d'omplir el forat amb algun material modelable, que s'endureixi despres i sigui durador en el temps.
El que vaig trobar aquí es aquest
Es com una plastilina de dos components, un dins de l'altre, que al amassar-ho reaccionen, fins i tot s'escalfa i al cap d'una estona s'endureix. Temps suficient per emmotllar-ho a dins de la ferida i enrasar-ho just fins on comença el llavi de la ferida
Es pot veure que la ferida, es una ferida gran de casi 8 x 3 cm., i que si no omplim l'interior d'un material suficientment dur, que ens substitueixi la fusta, no arribaria a tancar mai, de fet ja porta l'arbre mes de deu anys al viver i ara amb tres o quatre potser ho tanquem.
Una vegada sanejat el forat, seguim com en la descripció de mes amunt, on el llavi de la cicatriu començarà a correr per damunt de la fusta, despres de ferir-lo es clar, i en aquest cas correrà per damunt d'aquesta pasta química, tot ajudant-ho amb una nova ferida cada any i pasta de tipus plastilina per caducs. Tal com es veu en la següent imatge, no cal dir que no posarem l'altra pasta al centre perque el material que em omplert el forat ja no es fa malbé com la fusta i ja el primer any (si tot es fa be) el llavi ja estarà per damunt d'aquest material.
Després ho taparem amb la cinta adhesiva d'alumini, començant per la part inferior, tot sobreposant capes fins a tapar-ho del tot i evitant així l'entrada d'aigua i humitats, que en el cas de la ferida on ha quedat la fusta, podria arribar a podrir-la mes o menys.
També hem comprovat, ja fa temps, que les ferides tapades amb la cinta adhesiva d'alumini fan unes cicatrius molt mes extenses en superfície que deixades al aire lliure, encara que estiguin tapades amb algun tipus de pasta.
Això es podria deduir per que la calor acumulada per l'alumini, afavoreix el creixement de la cicatriu i al estar l'alumini enganxat a l'escorça i el centre de la ferida, la cicatriu esta mes obligada a créixer en superfície que en volum i així tapem les ferides mes aviat que no pas si no fem res.
Espero haver-me explicat prou be amb aquestes tres casuístiques per a ferides mes o menys grans. Per les petites ...una mica de pasta tipus plastilina o pomada i ja està, valoreu si es prou gran o no per posar alumini.
Salut,
Vicenç B.
