Cercar en aquest blog

dilluns, 22 d’agost del 2016

Recuperar una soca de vinya??

Al febrer de 2008 em disposo a recuperar una soca de vinya en uns camps abandonats de anys i propietat de uns veïns del poble.
La soca ja l'havia vist durant la tardor passada i em va semblar prou interessant  com per posar-me a cavar en uns terrenys mes que durs. De la soca que es veu al final no mes es veia uns 10 cm de la punta superior. La idea era treure un abret petit amb fusta morta, pro no va ser fins el dia de l'extracció que al posar-me a cavar no s'arribava a trobar les arrels i la soca cada vegada era mes interessant fins que al final em vaig cansar de cavar en aquell terreny tan dur. Quan ja portava uns 60 cm. de fons, la soca es va trencar i tenia molt poques arrels.

 Aquesta es la part  que sobresortia en el terreny originalment


Vaig optar per plantar-lo igualment, no era el pla despres del fart de cavar que vaig tenir de deixar-ho allà.
Com que l'arbre en el terreny estava casi totalment enterrat la plantació també va ser totalment enterrat menys les puntes que l'any anterior havien brotat.


Es van haver de fer servir dues caixes grans de porexpan, la forma del tronc feia difícil encabir-lo en una de sola.
La imatge anterior i la següent son de la primera brotació. Les branques que vaig deixar l'aire van brotar totes menys una.
(Juny 2008)


El febrer de 2009 es trasplanta a una posició mes vertical i un test mes manejable.
Com que la quantitat d'arrels que va fer va ser molt gran i eren totes molt fines, vaig optar per no tallar-ne cap i mirar d'enterrar-les totes d'alguna manera.



Vaig col·locar-hi un bidó ajustat a les rames i el vaig omplir de substrat garantint que no s'assequessin les arrels. 
El plantejament era simple, anar retallant el bidó i retirant substrat les arrels anirien creixent mes abaix i es podrien anar retirant les mes altes 


Aquest procés es va dur a terme durant el 2009 i a finals d'any ja estava retirat tot el bidó


Al febrer del 2010 es trasplanta a test de bonsai i es seleccionen les arrels aèries mes grans amb la intenció de fer un arbre tipus ficus d'arrels aèries.

Aquesta idea es va anar esborrant a mesura que passava  l'any 2010. Les arrels s'anaven assecant i el tronc anava quedant mes solitari  


El 2011 no es va trasplantar afavorint el desenvolupament de les arrels del test.


El 2012 es trasplanta al mateix test i es comprova que passar dos anys en la mateixa terra no li ha anat gens malament. Així que es preveu un proper trasplantament en dos anys.


Durant el novembre de 2012, despres de la caiguda de la fulla es poda ven curt com els ceps de les vinyes, esperant que la brotació de l'any que ve desperti molts mes brots adormits i es pugui aprofitar algun al costat esquerra


El resultat no mes va funcionar a mitges, van sortir molts mes brots però tots a la dreta i dalt.


I a mes a mes ens va obsequiar amb l'únic raïm que s'he li ha vist mai


Del 2012 fins ara segueix aquest procés. Trasplantar cada dos anys i podes fortes al final de la temporada, la resta del temps creix lliurement, tan sols es talla algun brot que creixi desmesuradament mes que la resta


2015


Amb el trasplantament d'aquest any 2016, sembla que va quedar una mica mes tombat a la dreta, s'hauria de corregir quan es trasplanti el 2018.
M'agrada mes la posició del 2015..."tasques pel futur"!!

2016

Vicenç B.



dijous, 18 d’agost del 2016

Transplant d'un salze ploraner

Amb el pas del anys, sempre hem anat repetint que potser hauriem de trasplantar alguns arbres d'aigua dos vegades per any. Sempre ho diem però mai no ens aventurem a fer-ho.

Aquest any ha sigut l'excepció. El  25 de Juliol ja vaig fer la primera foto i en el mateix dia tot el procés.

Com que les fotos entre sol i ombra no es veient prou be, vaig passar a l'interior.


Primer de tot un treball de perruqueria per treure tot l'innecessari en el nou creixement que iniciarà al setembre. A les primeres rames i algunes de secundaries, solament s'ha deixat un o dos branques per estirar la saba.



De les que han quedat, s'ha filferrat la primera corba i repassat algunes de les que ja s'havien fet l'any passat que no aguantaven la posició.


Es evident que les arrels, en aquests sis mesos han crescut molt (es va trasplantar a finals de febrer)


Tant que els forats de drenatge estan completament saturats i per passar sis mesos mes al final ho passa malament.


Seguidament amb aquesta eina retallem les arrels al voltant del test que estan incrustades per sota del sortint interior que fa el test.



Tan sols amb el tall al voltant de les arrels, el pa de terra ja sobresurt del test...estan atapeïdes!!



Estan totes molt blanques, senyals que tenen una bona salut.
Al estar tot tant compactat, no m'estic a desenredar-les, ho farem com en algun viver comercial, i que els va prou be...


Tirarem de serra!! com aquell que talla una llesca de pa.






També s'ha retallat uns tres centímetres per tot el perímetre, però ho sento molt que em vaig deixar de fer fotos ja fins al final, de totes maneres el procés de col·locar les terres lligar el arbre amb els filferros i acabar d'omplir els forats entre les arrels ja s'ha vist en molts altres llocs.


Espero que la evolució sigui prou interessant per a properes entrades.


Vicenç B.


dissabte, 13 d’agost del 2016

Separant algunes colzades

Ara que durant l'agost, els arbres en aquesta zona fan una parada en el creixement, he aprofitat per separar les colzades fetes durant l'any.

 Un codonyer autòcton que s'havia deixat créixer el tronc massa alt i no tenia branques en la part baixa

Ha quedat mes reduït, el tronc molt mes curt i l'aparició d'arrel fina farà que millori el nebari i potser la conicitat també.



De la part sobrant, deixaré créixer aquest rebrot o si vulgues rebrotar aquesta petita part del tronc


El següent es una pyracantha que es va produir d'esqueix i la primera part del tronc tenia el mateix problema que l'arbre anterior, en aquest cas la part sobrant no s'ha aprofitat.


Aquest auró de Burguer es un cas una mica diferent. Es tracta de un arbre que es va plantar en el terra per engreix. No es va controlar lo suficient i a banda de augmentar en diàmetre també es va fer massa alt. La sort va ser que a la part baixa també van quedar moltes branques i era aprofitable per fer dos arbres. 
La part superior ja te una gràcia el tronc principal i tan sols caldrà fer el ramatge a proporció d'aquests 20 cm. de tronc.


I la part inferior es tindrà de buscar alguna solució per tal de dissimular la gran ferida que ha quedat en el tronc principal.


Aquesta es la primera colzada (espero en anys venidors fer-ne molts mes) que he fet a un parell de plantes de Callicarpa Bodinieri Profusión que casualment tenien en un viver proper i les vaig comprar


Sembla que serà complicat fer sortir arbres petits i compactes de fulles, per la tendència que te aquesta planta a fer els entrenusos molt llargs.... en els reptes esta part de l'essència del cultiu dels bonsais.
Aquest va sortir del capdamunt d'aquesta branca que esta lligada amb el fil blau, com que les plantes mare en principi son amb moltes branques espero poder reproduir bastants exemplars


Altres colzades quedaran pendents de retallar per estar massa incrustades en el propi substrat del cultiu. Aquestes s'han fet tan sols per corregir algunes anomalies del nebari i es separaran en el proper trasplantament del febrer/març de 2017.



Aquest últim també es una planta de nova adquisició i la colzada en la part mes alta d'aquesta planta enfiladissa, (Parthenocissus  tricuspidata) es va fer el mes passat, així que esperaré un parell de mesos per separar-ho


Al seu temps ja publicaré les operacions d'aquests tres últims.

Vicenç B.






dimarts, 9 d’agost del 2016

Des de Lleida

Avui dimarts hem tingut la visita de dos companys d'afició als vivers d'Oliana bonsai.
Han vingut des de  Lleida de bon mati amb el compromís d'un intercanvi d'arbres i de pas intercanviar impressions sobre bonsai i altres.
No cal dir que el mati se'ns ha fet curt entre tot plegat.
.
 En el meu viver  amb els visitants i alguns dels arbres intercanviats


I també hem visitat el viver del meu compatriota Ernest


Sota un sol de justícia comentant aspectes del cultiu i altres


Aquest bosquet de faigs a passat a formar part del viver



I aquesta alzinera també 



Ells s'han endut aquest oliver petit (la foto no es actual) i alguns d'altres varietats mes petits que no tenia ni fotografiats per ser en cultius encara poc definits.


Espero que el canvi d'aires els vagin be a tots els arbres i també que nosaltres ens puguem anar retrobant de tant en tant i comentar sobre aquest mon tan apassionant.


Vicenç B,