Cercar en aquest blog

dimarts, 18 de novembre de 2014

Pino Sylvestris 11

Este pino fue recuperado en Marzo de 2013, se planto en esta caja de porex con tierra reciclada de otros trasplantes de pino (por el tema de las micorrizas) y kiryu al 50%.

Agosto 2013

El árbol paso mas de un año en este rincón de la foto anterior, ganando en brotes verdes y vigor.

Marzo 2014

El único problema fue que al estar tanto tiempo sin moverse y en un rincón, todos los brotes buscaron la luz y quedo un poco raro

Marzo 2014

Después de la sesión de fotos de marzo ya lo cambie de sitio, lo pase a pleno sol y colocado de manera que forzase a los brotes a reorientarse.
En esta otra ubicación ha estado toda la temporada de crecimiento de 2014, asta el día 5 de octubre que me lo lleve al taller con Mauro Stemberguer, para que me diera una idea de formación.
Esta fue su idea, al árbol no le hicimos nada mas que pelar los jins.


A la semana siguiente no me pude resistir y me lo lleve al curso del club para empezar por quitarle la aguja vieja y ponerle alambres por parte de los alumnos.
No adelantamos mucho trabajo ese día, solo el tema de la aguja y el alambre de la rama principal.


Ya una vez colocado en el patio de nuevo, la falta de tiempo no me ha dejado avanzar mas de lo que yo quería. A ratitos he ido alambrando y posicionando las ramas, creo que a alguna torsión fuerte le ha ido bien esta manera de trabajar tan espaciada, para no quebrarse.


Ya con los tensores puestos, se ha ido apretando por tiempos


Y alambrando por ramas enteras en los ratos libres.


Y estos días, casi un mes después de empezar a plantear un modelo he conseguido tener en posición las ramas.
He dejado todo el verde que tenia, no he querido cortar ninguna rama importante, tal como planteaba Mauro.
He preferido dejarlas todas y en el futuro ir cortando para acercarme al proyecto inicial o .... no, según evolucione el árbol.



No es tan esbelto como el dibujo de Mauro, en el futuro intentare reducir el volumen de la copa par que gane en proporciones, pero de momento ya me vale así por uno o dos años mas.



diumenge, 9 de novembre de 2014

Faig 1 (el dels bolets)

Vaig recuperar aquest faig al febrer de l'any 2007.

Març 2007

L'arbre no tenia casi cap gracia, pro lo que penso jo sempre es que amb el temps ja li trobarem alguna de gracia,
El vaig deixar tranquil tot un any sencer per refer-se del tràngol de passar de créixer lliurement a créixer en un lloc delimitat, en aquest cas una caixa de plàstic  per la fruita.
El cultiu en caixes reixades va molt be per un desenvolupament de les arrels fines. El motiu es ven senzill, quant una arrel surt a l'exterior i comença a entrar amb contacte amb l'aire aquesta acaba secant-se i fa que en surtin de noves mes prop de la base que acaben fent el mateix procés així es va fent una gran cabellera que ens garantirà  el primer trasplantament.

Desembre 2008

Al gener del 2008 ja es va trasplantar a una caixa de porexpan i es va poder comprovar el tema de les arrels, no ni cabien mes, 
A desembre de 2008 es va fer un primer modelatge que es pot veure en la foto anterior,
Es pot veure que es va reduir considerablement el cimall, baixar les rames principals amb tensors i donar forma i moviment a la resta de les rames.
Ja que l'arbre ja començava a tenir una mica de gracia, no hem vaig poder esperar a posar-lo en un test de bonsai amb una barreja de terres:1 akadama, 1 volcànica i 1 turba negra.
Amb aquest trasplantament ja em vaig donar compte de que no feia falta trasplantar cada any per que el volum d'arrels no havia crescut massa amb un sol any.
Febrer 2009
Duran el 2009 el creixement va ser molt important en tot l'arbre, (penso que gracies a que la barreja de terres prou drenant), menys la part del cimall que alguna indesitjable eruga es va cuidar de anar retallant les fulles a mesura que anaven sortint.

Agost 2009

A finals de setembre 2009 es van acabar de treure algun filferro que quedava i es va podar les puntes de les rames fins a les bifurcacions mes interiors.
Durant la tardor em va oferir una altra de les seves gracies quan va  passar del color verd a un groc intens.
El 2010 va ser com el 2009, no es va trasplantar, sols retallar alguns brots que s'allargassaven massa
En 2011 abans del trasplantament del febrer,  es van podar tots els brots a dos ulls i ja va començar a sortir en públic.

Setembre 2011

La resta del 2011 es cultiva com els anys anteriors i el 2012 també, pro a la tardor d'aquest any va li va sortir una nova gracia a aquest arbre. Va començar a fer bolets.

Octubre 2012


El 2013 tampoc es va trasplantar, sol la poda de cada any, pro la sorpresa va ser que els bolets van tornar a aparèixer encara mes aviat que l'any anterior.

Agost 2013


No es va acabar aquí la cosa, per que als mesos següents en continuar fent altres florades mes o menys abundants. 
Setembre 2013

Octubre 2013

Al febrer de 2014 es torna a trasplantar, ja havien passat res anys, en aquest cas per tal de mantenir el miceli que produeix els bolets, he canviat la turba per una porció de la terra vella del mateix test i fins hi tot hi vaig afegir una mica de un altre arbre que feia un altre tipus de bolet per veure si en feia de dues classes.

I mira per on, que a banda dels que a fet com els del 2013 en varies florades i que ja pensava que s'havien  acabat, van i surten uns altres de color blanc de diferent espècie i ara si que ja se li a quedat el nom el faig del bolets 

Novembre 2014



A banda de totes aquestes collites de bolets "que tenen la seva gracia", l'arbre també es va fent cada vegada mes bonic.

Fins i tot sense fulles
Febrer 2014


Vicenç B.








dilluns, 3 de novembre de 2014

Expositors tipus "Llosa"



Ja fa algun temps que vaig fer aquests expositors per a plantes d'acompanyament o petits bonsai.
Es tracta d'un grup de sis peces tipus llosa, fetes de fusta de Niangon.
La fusta eren retalls de les posts que es van fer servir per fer una portalada de carrer.


La peça mes gran fa 20 x 12 cm. i el gruix, en totes, es de 5 mm.
A mes a mes de la forma irregular de la majoria, també estan rebaixades de la vora pels dos costats, fent en algunes l'efecte que estan ondulades.


Aquest tipus de expositor es ven fàcil de fer, una vegada tens la peça de fusta amb el gruix apropiat, que la pots comprar o trobar de material de rebuig. La resta es imaginació i ganes de complicar-se la vida en buscar les formes que t'agradin



Després només caldrà deixar-les ven polides i ja ho podrem pintar.


En aquest cas la pintura es esmalt negre mate, que amb dues capes ja s'ha tapat la veta de la fusta perfectament.



Quan pintura està ven seca s'ha polit amb un paper de vidre molt fi, per tal de treure alguna impuresa i després s'ha encerat i polit de nou amb un drap agafant ja un tacte sedós.


 El fet de tenir les dues cares polides igualment, es molt interessant per poder combinar les composicions amb tendència tan a esquerra com a dreta.


Amb les plantes al damunt no queden malament del tot.





Vicenç B.